Quadern de Terramar

En el centenari del poeta René Char (Isle sur la Sorgue 1907-París, 1988) un dels elements més destacats de la commemoració ha estat la destacada presència dels artistes en les exposicions que s?han celebrat. L?obra del poeta és un dels més clars exponents de la interrelació entre pintura i poesia a partir de la modernitat plàstica del segle XX i dels seus presupòsits.

Des de 1929 fins 1935 René Char va formar part del cercle surrealista de París, on va conèixer, entre altres, Man Ray, Dalí i Joan Miró. Salvador Dalí i Kandinsky van ser els primers que van il.lustrar l?obra poètica de Char a inicis dels anys trenta.

El 1937 va entrar amb contacte amb Yvonne i Christian Zervos, director aquest de la revista ?Cahiers d?art?, en la que Char començà a col.laborar. L?amistat amb Yvonne Zervos, que els anys quaranta va esdevenir el suport sentimental i artístic del poeta, va esdevenir cabdal.
Els poemes i les proses poètiques de Char s?instal.len dins del fet artístic: ?Una italiana de Corot? o ?Courbet: els picadors de pedra?, ambdos de 1937, no es limiten a la descripció de les obres sinó que plantegen la seva vivència des de la impressió creativa de l?artista; ?Fills aquesta nit els nostres treballs de polseguera/ seran visibles dalt del cel/?, escriu Char a partir de l?obra de Courbet. Els anys de lluita clandestina des d?un dels comandaments de la Resistència francesa, Char invoca la pintura del ?Presoner? de Georges de La Tour perquè li sembla que reflecteix el significat de la seva condició: ?Agraïment a Georges de La Tour que domina les tenebres hitlerianes amb un diàleg d?éssers humans?.

Des de mitjans dels anys quaranta, Char incorpora plenament els artistes a la seva obra aconseguint la seva col.laboració per a il.lustrar frontispicis, làmines, edicions senceres. La seva obra, en constant estat de reordenació, es reprodueix en una gran diversitat de formats. Les aportacions i interpretacions que en fan els ?aliats substancials? del poeta és cabdal per a entendre la diversificació d?un procés creatiu ric i complexe. Des de 1947 Georges Braque i Joan Miró són dos dels artistes més vinculats a l?obra de Char. Juntament amb aquests Victor Brauner, Louis Fernandez, Staël, Vieira de Silva, Giacometti, Wifredo Lam, Joseph Sima, Alexandre Galpérine son col.laboradors habituals.

L?exposició René Char. Paysages premiers n?és un relat. Organitzada per la Maison René Char d?Isle sur la Sorgue i comissariada per Daniel Abadie i Yannick Pompidou, presenta l?obra de poeta des d?una sistematización del paisatge concebut com a la motivació creativa de l?escriptor en relació als seus àmbits de ?plenitud terrestre? : la revolta, el compromís, l?amor, el territori, la Sorgue i el taller del poeta.

Segons alguns experts cap altre pintor no s?associa tant a Char com Joan Miró. Entre 1948 i 1976 col.laboren en tot tipus d?edicions i de formats, combinant sovint la interacció entre el grafisme i l?escriptura, com senyala Daniel Abadie. Altrament, Char, que dedica tot un apartat del seu llibre ?Recerca de la base i del cim? als ?Aliats substancials?, escriu la seva reflexió més extensa sobre art dedicada a Miró. Braque, Baltus, Brauner, Pierre Charbonnier, L.Fernandez, Giacometti, C.Grillet, N. Ghika, Jean Hugo, Paul Klee, Wifredo Lam, Picabia, Rodin, Picasso, Staël, Vieira da Silva, Villeri, Max Ernst i Arpad Szenes hi són presents a manera d?estendard i permanència. Els textos dedicats a Miró (1961, 1963, 1963 i 1972) són el compendi de la visió que té Char dels ?aliats substancials?: éssers que, com Miró, ?flamegen?, i que, com el poeta, viuen en l?insomni del neguit, compartit, de la creació artística que l?amistat entre poeta i aliats aclareix i converteix en obra d?art:

?? insomni bell de l?amistat
tu n?il.lumines el dibuix?.

Il.lustració: Complainte pour un lézard amoureux, de René Char, il.lustrat per Joan Miró (1948)
Article publicat a “El Marge Llarg”, L’Eco de Sitges, 1.IX.2007