Quadern de Terramar

Amb el títol de “Santiago Rusiñol, del Modernisme al Noucentisme”, el passat mes de setembre es va convocar un col.loqui internacional amb voluntat participativa per tal d?aplegar els diversos estudiosos de l?obra de Rusiñol i l?estadi actual dels treballs que porten a terme. Les aportacions en obres, diem-ne.

El col.loqui està organitzat per la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l?Institut d?Estudis Catalans dins del marc d?activitats del centenari de la institució i per l?Any Rusiñol, amb la col.laboració de la Residència d?Investigadors. Hi ha anunciades tres conferències (Mita Casacuberta, Roland Sierra, Carme Riera), cinc ponències (Jordi Castellanos, Lourdes Sánchez-Rodrigo, Francesc Fontbona, Damià Pons, Anna Sawicka), vint-i-quatre comunicacions i dues taules rodones amb artistes i escriptors, entre els que figuren Ramon Madaula, Lluís Soler, Ricard Salvat, Oriol Pi de Cabanayes, Artur Ramon i Fernando Krahn. Les sessions són obertes al públic, per bé que la inscripció dóna dret a l?assistència a la totalitat dels actes, la documentació, les actes i el consegüent certificat.

El títol del col.loqui situa amb claredat la seva finalitat, que és la d?incidir en una aproximació interdisciplinària a l?obra de l?artista més enllà de la seva aportació al Modernisme. Interessa el Rusiñol del segle XX. Són una trentena d?anys ben acomplerts que habitualment es tracten amb una sola atacada des del benentès ? discutible- que l?únic interès que Rusiñol ofereix és el dels anys del Modernisme. Em sembla una reducció excessiva, aquesta. ¿On queden la munió d?obres de teatre, les novel.les ?entre altres, la gran novel.la de L?Auca del Senyor Esteve i la seva celebrada versió teatral-, els centenars d?articles publicats a L?Esquella de la Torratxa entre 1907 i 1925, els llibres de viatges a Mallorca i l?Argentina, els quadres de jardins i de paisatges pintats en escenaris tan diferents, per exemple com Mallorca i Aranjuez??

Hi ha un Rusiñol del segle XX, oposat diametralment a Eugeni d?Ors, el Xènius del ?Glosari? de La Veu de Catalunya que lluita en dos fronts, treballant amb les eines que domina, per sobreviure els embats de les joves generacions que ja no el reconeixen com a líder i els dels noucentistes més recalcitrants. Hi ha el Rusiñol que aposta amb fermesa i convicció pel teatre, per la dignificació del gènere, per la seva pervivència, que cerca en aquest medi un reconeixement popular que no és el que va a contemplar els seus quadres a les exposicions de la Sala Parés ni als salons de les capitals europees abans de 1914. Hi ha, en fi, un Rusiñol que vers 1918, quan Xènius inicia la davallada que culmina amb l?exili madrileny, és obertament reconegut i aplaudit com a pare de la modernitat per part d?un Josep Carner, d?un Josep M. de Sagarra i d?un Josep Pla, que esdevé un dels seus més grans i declarats admiradors.

Els treballs que seran presentats al col.loqui contribuiran a avançar en el coneixement del trànsit de Rusiñol pels anys del Noucentisme i pel primer terç del segle XX. A partir de nous replantejaments caldrà revisar també la fortuna crítica de l?artista i de l?escriptor els anys de la postguerra, la seva banalització i reducció a la figura anecdòtica i trapella que l?ha fet decaure fins a nivells de degradació i de menysteniment inexplicables en una cultura articulada i adulta com és ? crec?- la d?aquest país.

De moment, la presència al col.loqui d?investigadors, universitaris, acadèmics, artistes i escriptors continuarà obrint camins i fent certa aquella frase que diu que no ens l?acabarem?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!