Quadern de Terramar

Un grup d?amics que conec bé va decidir passar les vacances de l?estiu de l?any passat a la costa de Dalmàcia. Després de mirar mapes i el gugelerz van decidir-se per l?illa de Kòrxula, la terra natal de Marco Polo.

Volien vacances de mar, preus raonables i un determinat entorn que, sense turisme de masses, els permetés fer uns quants desplaçaments per conèixer un país mitjanament allunyat. El grup, del que en direm tribu, estava format per sis adults i quatre adolescents. Pel be de la dinàmica interna, tothom hi tenia el seu paper assignat d?acord amb les aptituds demostrades: el guia turístic, l?expert en barbacoes i aperitius, el seny ordenador de l?economia, les expertes imprescindibles en avituallaments i la cuinera, entre d?altres. El reclam de promoció turística de Croàcia havia estat decisiu: ?La Mediterrània tal com era?.

El viatge d?anada va ser una aventura terrestre i marítima que els va portar de les autopistes franceses i italianes fins a un ferri ple fins a la bandera, amb un overbúquing evident, per al trajecte d?Ancona a Split i des d?allà un altre ferri els va portar a Vela Luka, un dels dos ports de Kòrxula. El viatge de retorn els va fer experimentar el pas per un país amb les vies de comunicació dels anys trenta en reconversió progressiva i fragmentària a una xarxa viària de segle vintiú, fins que a la frontera italiana van poder posar la directa.

Un any després parlen de la vintena de dies que van passar en una casa als penyasegats de Kòrxula com d?una estada al paradís. Vista i accés directa a una mar transparent i blavíssima, molt propera a les platges dels déus grecs; arreu pins, baladres i una vegetació purament mediterrània sense palmeres exòtiques ni arbres d?implantació administrativa; una carretera que complia amb la doble funció de camí de passejar i via de comunicació compartida per vianants, bicicletes i vehicles que hi circulaven amb una pressa més que relativa.

La Mediterrània tal com era. Kòrxula recordava altres indrets de la costa catalana o mallorquina abans de rebentar per la massificació del ciment i de les multituds. Una Mallorca o un Sitges dels anys cinquanta o seixanta, de quan manaven la natura i el paisatge en equilibri sostingut. Però Kòrxula també presentava els símptomes de terra de presa per a especuladors i turoperadors sense escrúpols: anuncis de resorts, de ports esportius, d?apartaments i urbanitzacions de creixença indiscriminada?

La tribu hi va experimentar un cert retorn al ?tal com érem? de la infantesa dels adults, un món que els adolescents només han vist en postals i fotos de família. Va passar per un seguit d?emocions tan difícils d?oblidar que encara en parlen: l?entrada gairebé a l?alba al port d?Split, des d?on van distingir primer que res la silueta indecisa del palau de Dioclecià; l?arribada a Vela Luka un migdia de sol sec i abrusador amenitzada pels centenars de milers de grills que entonaven a cor què vols una simfonia irrepetible, seguida d?un àpat inoblidable de llobarros a la planxa; l?accés a la població de Kòrxula per una porta de muralla que lluïa l?escut de les quatre barres; la teulada de l?hospital amb la creu roja pintada a la teulada per advertir als avions dels serbis que la construcció no era un hangar? Alguns dels adults no podien deixar de pensar en aquell paradís en temps de guerra, de la que només han passat deu anys. El país encara en mostrava, a desgrat seu, alguns vestigis.

Hi va haver temps per a tot. La incursió a Bòsnia fins a Mòstar els va ensenyar una actualitat molt més dura i tràgica que la de Croàcia. Dubrovnik, a punt de convertir-se en un parc temàtic patrimoni de la humanitat també mostrava les seves cicatrius a qui les volia veure. Hi va haver temps per a tot: excursions a les illes veïnes que els de la tribu veien a tothora des de la terrassa o des del mar on es banyaven a qualsevol hora; un ralli per la península de Peljezac per no perdre el darrer ferri de la nit; per comprar collarets de corall de Dalmàcia, tan roig i brancut com el de l?Alguer o per respirar la tranquilitat dels capvespres assaborint el cava que l?expedició havia portat per a estones com aquelles.

Per a uns dies van retornar a la Mediterrània tal com era. Muntanyes pelades, barraques de vinya, marges, camins de carro, xiprers antiquíssims. L?ombra dels pins i dels penyasegats reflectint-se en una mar sense secrets. Un paradís, ¿fins a quan?