Aquest bloc, per tant, no pretén cobrir cap buit previ. És tan sols una eina que permet exposar una visió personal i lliure sobre el vi i el seu entorn (no necessàriament coincident amb els corrents dominants), i sobretot, ajudar a difondre alguns vins i territoris vitivinícoles que mereixen un reconeixement més gran del que reben actualment.
El següent DECÀLEG vol resumir les principals orientacions del bloc:
1er. – El vi de qualitat com a referent.
El bloc aposta pel vi de qualitat, per tot el vi de qualitat.
El vi de qualitat és essencialment un vi lúdic. Ofereix unes garanties acreditables que abasten tant la procedència i característiques del raïm com la composició, elaboració i criança del producte resultant. En contraposició, el vi comú compleix els estàndards sanitaris però no té una identitat pròpia ni unes qualitats gustatives destacables, destinant-se bàsicament a satisfer una funció alimentària.
El vi de qualitat és mereixedor de recolzament en el seu conjunt, amb independència dels múltiples nivells de complexitat que s’hi poden trobar.
2on.- L’opinió sobre cada vi pertany a la subjectivitat de cadascú.
La degustació del vi no és una ciència (altra cosa ben diferent són els coneixements científics aplicats a la viticultura o l’enologia). Els components químics d’un vi sí són analitzables, per exemple, però no existeix cap tècnica que permeti demostrar que un vi sigui “millor” que un altre; simplement, perquè això correspon a l’àmbit de la subjectivitat.
3er. Desconfiar sempre dels dogmes … fins i tot dels que defensen els amics.
Tot i ser difícil, cal intentar actuar sempre amb mentalitat oberta: quan es debat sobre vins mai hi ha veritats absolutes (és curiós observar com, amb els pas del temps, determinades tesis suposadament irrebatibles es reinterpreten subtilment o simplement acaben amagant-se i desapareixent). Tothom té la seva part de veritat.
4rt. No correspon als gabinets de comunicació establir quin vi és bo i, menys encara, quin no ho és.
Totes les opinions han de ser escoltades i tingudes en compte perquè sempre aporten alguna cosa vàlida per al consumidor. Però la percepció social sobre el vi no pot estar condicionada per modes perat per les modes, a revelacintesosos modes induïdes o pels dictats dels gurus mediàtics de torn. Les accions de comunicació i promoció són sempre respectables a condició que se sotmetin prèviament a unes regles deontològiques elementals.
Per que fa a les guies de vins, compleixen una funció informativa i orientadora generalment útil, tot i que les seves conclusions han de ser analitzades críticament pel lector, diferenciant el que és informació i el que és opinió i valorant-ne els seus punts forts i febles. El que és un error és quan algú (normalment, no el seu autor) atribueix a les guies un paper d’escalafó oficial, o de cànon d’opinió d’obligat compliment, que evidentment no tenen (veure punt segon del decàleg).
5è. El vi de qualitat és, i ha de ser-ho encara més, un producte proper i accessible.
Cal incidir en una altra visió del vi de qualitat, com un producte proper i accessible, a l’abast de tots els públics.
El món del vi ha patit els darrers anys un excés d’esnobisme. Aquesta visió elitista pot haver tingut alguns efectes positius, en el sentit de prestigiar determinats cellers i zones vitivinícoles, però també ha tingut efectes clarament negatius, en generar un evident distanciament entre molts consumidors i el vi. Per a massa gent, el vi és percebut com un producte no quotidià, difícil o directament impossible d’entendre, excessivament supeditat a les modes, a revelacintesosos modes i canvis de criteris; llunyà.
6è. El vi de qualitat no ha de ser (necessàriament) car.
Freqüentment, de manera més o menys subliminal, es pretén identificar el bon vi amb el vi car o molt car. El vi de qualitat pot tenir diversos nivells de complexitat, i per tant, preus també molt variables, però no ha de ser necessàriament car. Es poden trobar vins de qualitat a 50 euros, però també, afortunadament, a 5 euros i menys.
La llibertat de preus és consubstancial a l’economia de mercat, però el consumidor ha de poder saber quan el preu es fixa per la complexitat del propi producte (conreu en terrasses, baixes produccions, processos d’elaboració i envelliment singulars, per assenyalar només alguns exemples), o quan respon a factors merament exògens, com poden ser els derivats de la relació entre oferta i demanda, o simplement per operacions de màrqueting.
7è. El futur del vi dependrà de la seva popularització.
El vi ha perdut terreny entre els consumidors, a favor d’altres begudes com la cervesa, d’una banda, i els destil·lats i licors. Només a Catalunya, la producció anual de vi se situa al voltant d’uns tres milions d’hectolitres. En el conjunt de l’Estat espanyol, el sector vitivinícola sobrepassa els 40 milions d’hectolitres anuals.
Aquesta situació genera excedents i propicia l’abandonament de conreus, l’arrencada de les vinyes i la manca de relleu generacional a la pagesia, comportant de retruc un fort impacte negatiu per a l’equilibri ambiental i territorial.
Per ajudar a fomentar la demanda actual, és indispensable que el coneixement del vi, molt especialment del vi de qualitat, no quedi reduït a sectors minoritaris de la població, sinó que, progressivament, la cultura del vi s’estengui a sectors quantitativament més nombrosos.
8è.- El rol dels cellers petits i mitjans és primordial.
La progressió en el nivell de la qualitat dels vins es deu en gran mesura a la contribució anònima o poc valorada d’un gran nombre de cellers petits i mitjans, incloses també societats cooperatives. El treball de modernització i la capacitat d’innovació d’aquests elaboradors ha anat lligat a un esforç de recuperació del terrer i les varietats autòctones com a referents de la identitat dels seus vins.
D’altra banda, cal remarcar que molts d’aquests cellers continuen oferint un producte de gran qualitat a uns preus molt raonables alhora.
9è.- El vi català viu un moment esplèndid pel que fa a la seva qualitat però li manca un reconeixement i difusió majors.
Prescindint de temptacions xovinistes de qualsevol tipus, és de justícia reconèixer que els vins catalans estan guanyant clarament la batalla de la qualitat. La progressió realitzada en els darrers quinze o vint anys és evident, i tot indica que aquest constant procés de millora, tant pel que fa a les tècniques de conreu com d’elaboració, no s’aturarà en els propers temps.
No obstant, tot i que els vins catalans han incrementat el seu prestigi, encara queda molta feina a fer, començant per casa nostra, per a millorar el nivell de coneixement entre els consumidors i normalitzar la seva presència en botigues i restauració, superant certs perjudicis encara existents.
10è.- Tot i saber que vi és inclassificable … és temptador intentar-ho …
No es pot creure cegament en cap relació de vins puntuats. Però, paradoxalment, pretendre valorar o puntuar un vi és sempre una temptació.
Puntuar un vi és una pràctica recomanable en tant i en quant afegeix un saludable component competitiu al tast i fomenta el debat, obligant el catador a raonar la seva valoració i a posicionar-ne, sempre que es tingui present la seva absoluta relativitat.
Aquest bloc també farà la seva particular valoració dels vins tastats. Amb caràcter general, el bloc només recull ressenyes de vins que obtinguin almenys 7/10 (notable).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!