Viníssim
bloc de vins
Enguany hem fet vacances una altra volta a l’illa de les platges, vaques i cavalls i, com cada any, hem ampliat les nostres notícies dels vins de l’illa. Com a tot arreu, l’aparició de nous cellers és més norma que novetat. El nombre de visitants en recerca de tipicitats, fa que els vins siguin un marc nou per explotar dins l’oferta turístico-gastronòmica de l’illa.
A cap paisatge mai no li sobra una vinya i a les tanques de paret seca, els ceps li escauen d’allò més. Menorca és una illa rural, de llocs i gent de mà gruixada que viu de sa terra. La viticultura trobada o retrobada els ofereix nous ingressos i complementa la producció dels seus camps.
Com a raïm més típic podem esmentar la malvasia, amb la qual lluiten per elaborar vins blancs secs. La resta dels vins blancs i negres els elaboren amb un reguitzell de varietats forànies, com a tot arreu.
A mi m’agrada més l’illa, les coques de sofrit, els robiols i els amargos que els seus vins. A més, són un pèl cars pel que et donen. Si voleu saber més de la història de la viticultura menorquina cliqueu aquí.
A dia d’avui, els cellers dels quals en sabem cosa són els d’aquest llistat en l’ordre “cronològic” en què els hem conegut al llarg del temps:
Ferrer de Montpalau (Es Mercadal), el celler d’en Crispin de n’Aguedet.
Vinya Sa Cúdia (Es Grau), la malvasia de referència.
Binifadet (Sant Lluís)
Rubí del Mediterráneo (Alaior) disculpeu-ne el nom, si podeu.
Sa Forana (Sant Climent) amb una web interessant.
Hort (Ferreries).
Binitord (Ciutadella) nous i innovadors.
Favaritx (Favaritx?) una malvasia a preu assequible.
A l’illa hi ha dues botigues de vins de referència: la més veterana, Vinum -a Ciutadella, davant l’església de Sant Antoni Maria Claret- i una de més nova com no podia ser d’altra manera a Maó, De Vins , al Camí de ses Vinyes.
En una de les dues, no diré quina, em comentaren que els cellers menorquins estan obsessionats amb elaborar un vi negre de referència, tot i que els vins blancs de l’illa tenen molta més sortida, els negres cars i elaborats amb ceps joves, no tenen massa qualitat i els queden per vendre.
També em parlaren de la gran influència que la climatologia menorquina té sobre els seus vins, dels problemes de la humitat per les criances llargues i d’històries de tramuntanades que escampen pols d’onades damunt les vinyes, de raïms salats assecats pel sol i de graus alcohòlics borinats.
Històries d’illes, de vents i pedres, de ceps i vinyes, i de vins amagats dins la Reserva de la Ginosfera.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!