Viníssim
bloc de vins
Sargantana és el fruit d’una vinya maltractada
una vinificació gamberra,
un acte d’amor d’una colla d’amics
que estimen la terra i el vi
Avui els de la Cooperativa de la Serp hem tastat el nostre Sargantana, vi negre de Trepat, amb un pensament de Garnatxa, després de 4 mesos de bóta i un repòs en ampolla de dos mesos. Teníem ganes de jugar i ho hem fet tastant-lo a cegues amb dos trepats negres de la Conca de Barberà. Havíem de fer dues coses: puntuar els vins i provar d’identificar-los. Els altres dos vins eren un trepat negre del 2009 que Josep Foraster està a punt de treure al mercat -a 11€- i que havien presentat a la fira del trepat de Barberà de la Conca, i el degà dels trepats negres d’en Carles Andreu del 2007.
Dissabte 5 de juny a les 19 hores al celler de la cooperativa, decantadors gomets i ganes de gresca, ambient de les grans ocasions. Per primer cop hem envellit el nostre vi en bóta de roure. Volem fer-nos grans, vells ja ho som una mica.
Abans de començar, copes altes de vidre fi, nassos clavats, xarrups i llengües deleroses, quasi bífides, somriures plens de complicitat i mirades d’aquelles “a mi no em foteràs, el nostre vi el reconec amb els ulls tancats”
Ara faig un salt endavant, el tast s’ha acabat i, abans de fer el recompte i identificar les ampolles, alcem les copes i ens felicitem perquè si el nostre vi, el Sargantana 2009, és un dels tres que hem tastat i ho és. L’hem feta grossa.
Les puntuacions han estat 62 punts pel Carles Andreu 2007 i, pel Sargantana i
el trepat de Josep Foraster, ambdós del 2009, un empat a 74 punts. Ha estat força divertit el debat de si el nostre vi era el segon o el tercer que hem tastat, hi havia qui li havia agradat tant el 2n que no creia que podia ser el nostre i qui no li ha agradat tant el 3r i amb poca fe s’ha pensat que per aquesta raó era el nostre. Com veieu, som uns tastadors d’allò més objectius.
Tres trepats ben diferents, el Carles Andreu més fi i més teula, també més vell, més figa amb regust de llimona, el Foraster un punt de pòlvora al nas i magnífic color cirera fosc amb ribet violaci, un punt làctic i final cítric, complex, i el nostre Sargantana més pla al nas però amb torradets de la bóta, més fosc encara, però violaci com el Foraster i, en boca, suau, ampli, profund i carnós, amb aquelles notes de llimona.
Ens ho hem passat pipa, hem xalat, aquesta volta l’hem guanyat, el vi és nostre, nosaltres som el vi i el vi ens farà més nosaltres, més nostres.
I ara us vull contar la història del nom del vi, Sargantana, conta la llegenda arenyenca que a les nits de solstici d’estiu, un rèptil gegant, temut per la seva voracitat ronda el Rial de la Serp cercant preses que perden la vida entre les carícies de la llengua bífida. El rostre de les víctimes sempre mostra un somriure de plaer, extàsic. Un cop passat el solstici d’estiu, la bèstia es transforma en una sargantana comú fins que arribi l’estiu següent. Els primers pobladors de la vila consideraven el cep una planta màgica pels efectes miraculosos del seu néctar i, per per protegir els seus fills i filles, les famílies els feien menjar raïm madur directament del cep. D’aquí ve que a l’Ofici de Sant Zenon la imatge del Sant li pengi un verol de raïm. El nostre vi honora el rèptil libidinós i a tots aquells i aquelles que hem sentit com la llengua esdevenia bífida davant la provocació de la carn a la revetlla de Sant Joan.
Per a tots aquells que vulgueu tastar el plaer de la Sargantana del Rial de la Serp us anuncio que el cap de setmana del 18, 19 i 20 de juny els de la Cooperativa del Rial de la Serp us oferirem el nostre vi la Fira del Solstici al bell mig de la Riera d’Arenys de Mar, pujant a mà esquerra, entre el Calisay i el Xifré. Deixeu-vos temptar per la Sargantana.
Salut trepats
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bones!
i si no podem venir a Arenys? el podem trobar en algun altre lloc? s’ens ha fet la boca aigua i la llengua bífida davant la provocació d’aquest post!
Salut i força als Trepats!