Viníssim
bloc de vins
Tinc debilitat pels raïms poc comuns, la garnatxa grisa – una mutació de la garnatxa negra- és típica de la Catalunya Nord i a Banyuls i Cotlliure és present a vins dolços i secs blancs. L’excepció ha estat trobar-ne al Principat i per la meva sorpresa participant del cupatge d’un vi negre. M’hi vaig llançar de cap.
Vi: Somdinou 2006, Celler Somdinou
DO: Terra Alta
Raïm: Garnatxa Grisa 25%, Samsó 35 %, Garnatxa Negra 40 %, a l’etiqueta ens parla de vinyes de 65 anys sense especificar-ne varietats.
Elaboració: vi negre amb un pas per fusta de roure francès de 14 mesos.
Grau: 13.5º
Preu: 13.5€
Tast: color vermell robí una mica caigut; nas especiat, potent, torrats amb un fons de cacau, però sec; el pas per boca és rodó, amb un punt salat -he llegit per alguna banda que fresc-, poc golós, per moments diries que té una graduació més alta; és el que jo en diria un vi massa cuit, o li pesa massa la bóta o el raïm li faltava qualitat o maduració, la qual cosa essent de la Terra Alta és poc probable. Segurament el disseny del vi al celler ha fallat. Un vi correcte que no emociona i, pel preu que pagues … És ben curiós com tot plegat t’ho diu el primer cop que ensumes el vi.
Glopets: la garnatxa grisa no l’hem trobada per enlloc, la recerca continua companys. Gairebé no hem trobat ni la garnatxa negra, el samsó li aportava la personalitat, però estava massa sol. No ens desanimarem, continuarem tastant tants vins com ens cridin l’atenció, sortirem de la grisor.
L’aposta per aquest vi era clara i havia de ser guanyadora. El Celler Somdinou és la marca de gama alta del Celler Cooperatiu de Gandesa, i ja sabeu que a Viníssim això són paraules majors, el seu Antic Castell és le nostre vi de l’any, una mica irregular i cal que s’obri bé, i llavors … -aquest punts suspensius compensen els anteriors-.
Jordi Alcover i Silvia Naranjo deixen pels núvols el Puresa 2008, vi elaborat amb Samsó de vinyes centenàries, a més de trenta euros la tirada. Si mireu la foto surt a l’esquerra. Us haig de confessar que he traït els meus principis, he perdut la meva puresa i aquest cop me’ls he gastat. Tinc una ampolla de Puresa compartint llit amb una de 4kilos, espero que estableixin un diàleg enriquidor, que em faci millor el dia que els tasti. I sabeu que us dic: això de ser impur i pecador per tastar la Puresa li afegeix morbo i farà que el tast tingui un punt més sensual i libidinós.
Ara impur surt de la grisor dels temps i tasta la garnatxa grisa, de la Terra Alta o la Catalunya Nord, cercant la voluptuositat, troba-la si tens sort, emplena la copa, clava el nas, olora fort, xarrupa llarg i deleix-te.
Ep! I recorda si en comptes de ser dinou sou vint, millor.
Salut
* un cop tenia escrit l’apunt he descobert a viquipedia que la garnatxa grisa és coneguada també coma garnatxa peluda al principat, potser aquest vi no és tan singular com pensava, sort que el temps i la vida ens van posant al nostre lloc, així no ens passem de xulos. Ara tocarà cercar garnatxes peludes, ja ho sabeu on hi ha pel hi ha alegria.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Nani,
Soc la Neus, hem coincidit avui al tast de Cupatges al Moll de la Fusta. Aquest bloc és fantàstic!! Ara entenc allò que has dit que era divertit, ho és i molt entretingut i enriquidor. Crec que hi entraré sovint i hi participaré sempre que pugui.
Com he llegit que tens debilitat pels raïms pocs comuns, t’envio aquest link, http://www.masrodo.com/Montonega.htm
No sé si ja coneixes aquest celler i aquest vi però és poc comú. Avui he tastat el Riesling d’ells i està força bé; el proper serà el Montonega, tinc curiositat per saber com és, és un raïm del qual no n’havia sentit mai a parlar…
Bé, felicitats pel teu bloc i que segueixis escrivint molt apunts!!
Salut!
Neus