Viníssim
bloc de vins
Vi: Signes Sumoll-Garnatxa 2009, Celler Puiggròs
DO: Catalunya
Raïm: Sumoll, Garnatxa
Elaboració: vi negre elaborat amb raïm de vinyes de més de 60 anys, tossuderia de l’avi que no les va voler arrencar, amb un envelliment en bóta de roure de 12 mesos molt respectuosa.
Grau:14.5º
Preu: ? abans 19€, arran de les dificultats del mercat han rebaixat el preu de celler i potser el trobareu per 15€.
Tast: roig magnífic, la garnatxa li puja el color i la capa, el sumoll fa que li surtin els tons més vermellosos; nas amb un punt de fruiteta vermella, però sobretot especiat i unes esplèndides notes cítriques; el pas per boca plè i rodó, amb el sumoll manant per sobre la garnatxa; sabors elegants de te, figa, llima … extraordinari.
Glopets: els vins del Celler Puigròs són fantàstics, i les collites mínimes: Garnatxa Negra 1.895 ampolles, Sumoll-Garnatxa, 2.195 Garnatxa Blanca 1.495.
Són també una mostra del que els vins catalans podrien ser i no són.
Si no haguèssim arrencat….
Si no haguèssim plantat allò que no toca …
Si tothom tingués el criteri i la sensibilitat necessaris …
Tindríem vins tant impressionants com el Sentits Blanc, una de les millors garnatxes blanques que podeu tastar.
Sumoll, trepat, mandó, picapoll negre, directe-jaqué són varietats considerades entre oblidades i de segona. Certament vinifiquen vins diferents, gràcies a Déu, baixos de color i amb un ventall de sabors, magnífics i sorprenents. Raïms plantats per fer vins joves, productius, vins més frescos, potser més àcids, per tirar el menjar gola avall. D’aquells que es venien a galet, beguts a cada hora d’àpat, i indefectiblement es picaven abans d’hora. Vins d’abans.
Ara esperem que ens puguin donar sorpreses com la callet, mantonegro i fogoneu a les terres de Mallorca. Esperem que els viticultors catalans siguin igual de tossuts que Grimalts, Olivers i Gelaberts i, que la feina dels germans Puiggròs no quedi en anècdota. Vins d’ara.
“De les 100 hectàrees de Sumoll que queden a Catalunya, 2 són meves” Diuen a aquests celler aixecant dos dits, no sé si com signe de victòria, o de derrota per l’escassedat d’aquest raïm i la seva minsa presència.
A Viníssim també aixequem els dits en signe de victòria, però perquè ens n’hem begut un bon xarrup d’aquestes dues hectàrees. Una part de la “Collita Roja” de la sessió de tast amb la Guia.
Salut i SUMOOOOOOOOOOOOOOOOOOLLLLLLLLLLLLLLLLL!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I seriously love your blog .. Very nice colors & theme.quang cao google Did you create this amazing website yourself? Please reply back as I’m Hopping to create my own personal website and would love to find out Where you got this from or just what the theme is named. Thank you!