Viníssim

bloc de vins

28 de desembre de 2011
0 comentaris

Negre de Sa Colònia 2009, comença a ser tradició …

… que el vi al qual li llevem el tap la nit de Nadal sigui un vi mallorquí. La carn és dèbil i el paladar més ” … La teva boca és la meva perdició i en ella vull perdre’m…”

Quan miro enrera la panoràmica és de traca i mocador: el 2010 un 4 kilos, el 2009 un 12 Volts, el 2008 un Ànima Negra i enguany podia triar entre un Gallinas&Focas i el calllet de vinya vella de Toni Gelabert amb raïm de Sa Colònia de Sant Pere, un dels paisatges mallorquins que em té el cor robat per la seva serena bellesa i per amistat.

Tot d’una us conto més coses de Sa Colònia, primer el vi triat: 

Vi: Negre de Sa Colònia 2009, Vins de Toni Gelabert.

DO: Pla i Llevant, Vi de Manacor

Raïm: Callet 100%

Elaboració: vi negre de vinya vella arran de mar, maceració de 21 dies i un pas per fusta de roure francès i americà de 13 mesos.

Grau:14.5º

Preu: 18€

Tast: callet de mitja capa, roig i molt lluent; nas especiat, amb records de fruita vermella, i humitat de la bona; pas per boca d’aquells que jo en dic mediterrà pell de taronja, regalèssia i fonoll, te, notes minerals punyents, casi salades, el raïm creix vora la mar, i un final dolçament amargós; llarg, molt llarg “…la seva boca és la meva perdició…”

Glopets: a l’etiqueta hi ha estampada la paraula “Clàssic”. Potser és el millor que li podem dir en aquest vi, és un callet clàssic, si entenem per clàssic un raïm feliçment recuperat i que presenta vinificacions tant rabiosament modernes com han estat les d’en Gelaberts, Olivers, Grimalt&Cia.

Un vi brillant com el sol de s’horabaixa reflectit a les parets del Montferrutx, roca insigne que plana damunt Sa Colònia. Fins fa molt poc quatre cases de pescadors que en la seva senzillesa i carrers mal asfaltats dignificaven un d’aquells paratges plens  de bellesa, dignitat i serenor  que encara queden “…Cau es sol de s’horabaixa …”   

Tenien un port petit, molt petit. Tan menut que la bocana tenia un barri de fusta, que tancaven a la nit.

Protegit per les muntanyes d’Artà, la imatge del poble, port, vinyes, oliveres i paret seca il·luminen  aquest Negre de Sa Colònia i fan realitat el fet de beure’s un paisatge.

Es darrer glop i la darrera fiblada de callet em regalen un desig: Tornar a Sa Colònia amb en David, na Marga i na Carme per la bellesa de l’amistat i perquè alguns vins que són la meva perdició…

Salut i que el 2012 sigui un any ple de pecat i felicitat! 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!