…l’Empordà i el record. Cercivm el nom d’un vi, en aquest cas una excusa…
Vi: Cercivm 2007, Celler Mas Llunes.
DO: Empordà
Raïm: Cabernet Sauvignon (15%), Samsó (25%), Garnatxa (30%), Merlot (10%) i Syrah (20%).
Elaboració: vi negre amb un pas per fusta de 4 mesos en roure francès semi nou.
Grau: 13,5º
Preu: 5,40€
Tast: color rubí amb rivet violaci; nas especiat i dolç, fruits del bosc; el pas de boca és fresc i agradable; tot ell és un vi jove que s’expressa amablement en la seva senzillesa.
Glopets: un vi de component nord amb nom llatí. Tramuntana romana, que ens remet al nom d’un vent català a l’altra banda del país: el cerç.
Un cerç carregat de l’estremida memòria d’un escriptor.
Un escriptor malauradament etern al nostre camí de sirga, a les ampolles atònites, a les bótes del celler, totes iguals a les fileres de la galeria tal com estàtues.
Un vi que ens parla de cafès plens de granotes i tertulians amb molta mà esquerra.
Un celler, Mas Llunes, que ens remet a un conte de dos homes, o era un?, ajaguts damunt l’herba guaitant la nit i els satèl·lits, plens de cabòries gens estivals, la nit que sembla trepitjàvem la lluna. Potser el sostre del celler.
Arquímides Quintana governant el timó de la república independent de les idees.
Un vi que ens porta des de la seva plenitud a la fuetada de la nostra pèrdua.
L’Ebre, Crònides, Montcada, Mequinensa… Una lletania, un “rosebud” molt particular, pronunciat en acabar el darrer glop, en olorar la copa buida.
La copa buida, la pèrdua de Jesús Montcada, el banc de sorra on ens encallem contínuament.
La presència i vigència de l’obra Montcadiana, la força que ens permet remuntar el camí.
Un Cercivm esmoladíssim ha esbatanat la memòria i les nostres copes.
Tramuntana, Cercivm , l’Empordà, l’Ebre, Crònides, Arquímides Quintana, Mequinensa…
Salut
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Nani,
Visca en Moncada!
Ignasi
M’he llegit dos cops el Camí de Sirga, i el segon vaig gaudir molt més que el primer. M’heu fet venir ganes de tornar-hi. Rellegir és regaudir.