Carmel

Un bloc de la redacció de VilaWeb

3 de febrer de 2005
General
7 comentaris

A l’assemblea es confirma que tres edificis més estan en perill

Quan passen vint minuts de les set del vespre hi ha gent esperant a saber on s’ha de fer l’assemblea. Ara es comença a notar la tensió. Mentre m’espero parlo amb la Mercè Lecha. Els seus pares tenen 80 anys i viuen a l’edifici del davant del que ha caigut. Es queixa que no els diuen res: ‘No ens enganyen, però no ens ho diuen tot’. Ara són la Sussana i en Miquel que es queixen. Viuen al carrer Calafell, 6. Un dels edificis amenaçats. Es pensen que es quedaran sense casa. Estan molt enfadats. Quan van anar a casa a recollir les coses van agafar el mínim, els van dir que podrien tornar aviat. Ara al cap de tres dies han sentit a la televisió que la seva casa també podia anar a terra. Ningú els ha trucat, ni els ha dit res. Sempre han viscut en aquell tros de barri. Tota la seva història i la de la seva família és en aquells quatre carrers. En Miquel es queixa que els polítics només parlen davant dels periodistes i la televisió. "Als veïns només ens dóna explicacions la regidora Blasco"
La gent està molt nerviosa. L’assemblea comença. Hi ha un centenar de persones de totes les edats. Parla la regidora del districte i no diu gairebé res més del que han dit els periodistes. Al final, però, deixa anar el que tothom es temia: "Els números 6 i 8 del carrer de Calafell tenen lesions greus. El número 6 del carrer de Conca de Tremp, també… potser s’hauran d’enderrocar. Els bombers han de fer el diagnòstic". La gent s’ha indignat. Veig en Miquel que crida "perquè han tardat tant a parlar clar?". Més crits. Imma Mayol fins aquest moment callada, fent costat a la regidora, agafa el micro. Des d’aquest moment pràcticament ja no el deixarà. Reconeix que els polítics han perdut la credibilitat i ho lamenta. La gent crida més. Demanen la dimissió i responsabilitats polítiques. El crit és unànime: "Els edificis fa dies que estan sentenciats i l’única que no ho volia admetre és l’administració".
La gent crida tant que les regidores no poden parlar. Continuo veient la cara d’en Miquel i la seva indignació. Davant de la situació la regidora Blasco adment que ja s’ho pensaven, que podia passar això. La indignació puja.
De mica en mica les històries tornen a fluir. Ara agafa el micro la Maria José. La seva casa sembla que no caurà, però és just davant de les que perillen: "Jo no puc tornar a casa, com puc dir als meus fills que passin per davant d’un edifici que pot caure". El torns de paraules es van succeint. La queixa és la mateixa: per què no ens han dit res?
Porten uns papers a l’Imma Mayol. Diu que és una notícia d’última hora: la comissió d’obres ha decidit inutilitzar la cua de maniobres del tunel del metro omplint-la de formigó." La gent aplaudeix i crida: "Ja era hora!". José Luís Nieto, de GISA, explica que caldran entre 15.000 i 18.000 metres cúbics de formigó per reomplir els 120 metres de túnel. Ja havien estudiat aquesta possibilitat.
Juan Murillo explica que la vorera del carrer Siguenza s’ha separat de l’edifici. En José Luis Nieto dóna explicacions. En plena discussió, una persona de la guàrdia urbana ha demanat als càmeres de televisió que se’n vagin i se’ls emporta cap a fora. La gent crida: "Per què fan por els periodistes?". L’Imma Mayol diu que ella no ha donat cap ordre i que poden tornar els periodistes a la sala. Aplaudiments.
L’ambient continua molt tens. Es reclama que vinguin en Joan Clos i en Joaquim Nadal. Mentre els uns criden, els altres reclamen moderació: "Hem de demostrar que som un barri civilitzat". De mica en mica la gent va marxant. Hi ha qui explica que a la zona també hi ha molts refugis i pous. Els comerciants afectats expliquen que a part de quedar-se sense botiga, tampoc poden guanyar-se la vida. L’Imma Mayol clou l’assemblea i se’n va cap al pis de dalt. Allà és on es prenen les decisions. Mmentrestant els veïns que queden envolten la regidora Blanco. L’assemblea queda convocada per demà a la mateixa hora. A l’Espai Jove de la Boca Nord. Un home diu: "El túnel de la desgràcia no s’hauria d’haver fet mai".

(Enric Borràs des de l’Espai Jove Boca Nord, ben passades les deu de la nit).

  1. Els somriures profident de Clos i Mayol, la de debò, s’han quedat glaçats davant la justa ira de les veïnes i veïns del Carmel, aquest barri popular fet a cops de corrupció a l’època del Porc-cioles, alcalde franquista homenatjat pel propi president Maragall. I se’ls ha glaçat el somriure perquè ja coneixen les primeres enquestes d’opinió sobre possible intenció de vot en unes municipals. La Barcelona guapa s’enfonsa i esperem que el forat sigui prou gros perquè hi vagi a parar tota aquesta colla d’incompetents i hipòcrites.

  2. Recordo, de petit, quan ens barallàvem els de Gràcia (Barcelona) amb les colles del Carmel. A vegades els encontres tenien lloc a la Plaça del Nord, també a la Plaça del Diamant i, fins-i-tot, a la Plaça del Sol; malgrat aquesta rivalitat infantil ja intuia una certa comunitat d’interessos amb aquella gent que patien com jo la negra nit del franquisme
    Al Carmel hi havia conreus i horts (encara n’hi ha avui). Quan s’hagué de menester habitacle primer foren les barraques, després casetes d’obra i els petits edificis i, finalment, es bastiren carrers i serveis, és a dir, al començament molts pous morts (o fosses sèptiques), sense clavegueram, sense aigua corrent i sense electricitat ni gas; els carrers no eren tals sinó barrancs de llot o de pols segons l’estació…
    Què se n’ha fet dels pous d’aigua potable i de reg, de les mines i de les fonts del Carmel? N’hi ha cap registre d’aquestes deus? I dels pous morts (reomplerts molts cops amb runa no compactada o simplement cegats)? I dels refugis de la Guerra del 1936-1939?
    M’agradaria saber fins a quin punt les obres del Túnel de la Rovira han pogut influir en els canvis de curs de les aigües subterrànies: algú ho ha estudiat?
    De petit m’ho semblava, però ara tinc el convenciment que el Carmel és un monumental formatge d’Emmental, amb molts de forats i galeries… Vaja, com si diguéssim: el Gibraltar del Tripartit.

    Un gracienc

  3. Jo hi tinc alguna cosa a dir

    Sabem que hi ha 120 metres de túnel que són inaccessibles a causa de l’esfondrament. No se sap en l’estat que es troben aquests 120 metres que queden aïllats. Tapiar el túnel no és sensat, perquè aquests 120 metres tard o d’hora si no hi ha intervenció s’esfondraran en superfície, és qüestió de temps.

    En superfície 120 metres i el perímetre al voltant d’aquests queden afectats.

    Quin volum el que afecta aquest perímetre?

    Potser, no és més raonable assentar aquests 120 metres de túnel amb una altra tecnologia més segura?

    Al fer una obra “més econòmica” no s’ha assegurat tot el túnel, només les parts que geològicament eren més inestables, segons he esbrinat de les declaracions del Sr Nadal, que s’ha hagut de menjar el “marró”, potser per no fer una auditoria tècnica del projecte abans de donar-li el vist i plau, de les obres projectades per l’administració de l’anterior govern de convergència.

    Si van auditar els comptes de l’anterior govern, perquè no ho han fet amb els projectes?

    El perquè de tot plegat és el desajust en la balança fiscal, deficiències de finançament, pocs diners per sanitat i pocs diners per infraestructures.

    Assumir un autogovern més exigent, menys claudicant, sense llastres del passat.

    Romaní de Mata

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!