El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Per a les dones mortes
no em sé morir
ni adormir-me
amb el somriure beat
dels qui es desperten
mirant a una altra banda
i es desentenen del tot.
Veig l’escorça
i fins la saba
caure,
les branques esberlades
pel llamp
d’una tristesa amb sexe.
Per a les dones mortes
no em sé morir,
però sento el dolor
al moll de l’os.
El crepuscle de la garsa avui és més solitari i du taques de sang la pell de la mar.
Imatge: E. F.S.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tampoc jo en sé de somriure en despertar mirant a una altra banda.
Tot recordant la cançó ‘The Boxer’ de Simon & Garfunkel : Still the man hears what he wants to hear, and disregards the rest. — Encara l’home escolta el que vol escoltar i fa cas omís a tota la resta —
Sí, hi ha díes que el despertar és ben solitari ….
Bon dia !
El sexe és la salsa de la vida i malauradament el crim passional és la seua màxima expressió d’inestabilitat materialista de la seva cara fosca en forma de boomerang.
El sexe no hauria de ser trist. Mai.
I, tanmateix…
Tanmateix, cal rebutjar la possibilitat que no sigui alegre.
Quan comprendran que les dones no són propietat d’ells, que ningú no pertany a ningú, que només som junts per compartir si volem ser i compartir…?