El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
La lluna va continuar creixent fins al pleniluni, perfecte en la blancor em va omplir de confiança en el futur que sabrem construir, no en el de les retallades, les reculades i les humiliacions, sinó en una altra vida. Si Europa no és cultura, progrés i benestar social, podem baixar del vaixell i que els poetes i els filòsofs pensin una altra manera de viure pre-autopistes i totxanes, una manera de viure sense cap altre paradís que la natura i el patrimoni cultural i sense altra prohibició que la dels paradisos fiscals i el tràfic d’armes i persones.
Em va enlluernar la blancor, i la persistència de la lluna milenària em va donar ales. A casa, en arribar del passeig nocturn, vaig trobar una estora de flors blanques, com estrelles caigudes que la calor havia vençut, flors de baladre i gessamí i vaig voler pensar i creure i creure i pensar que un altre món era possible i que el sabrem trobar.
I amb aquesta esperança varem poder adormir-nos, malgrat la calor i els mals averanys.
Imatge: Viatge a la lluna, des de Mallorca, de MVS
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Però en llegir el teu post he tancat els ulls i he passejat ben acompanyada i sí la lluna desprenia una llum molt més brillant que altres vegades. I la nau espacial es va enlairar i des de vora la mar es podia veure un puntet molt petit arribant a bon port.
Un món millor és possible, i tant !
Bon diumenge !
Un altre món és possible, és ver, però l’hem de fer nosaltres i els nostres fills. No ens el faran altres.
Enric