El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
21 de setembre de 2010
4 comentaris
Per a na Roser i na Carme-Laura, que ens acompanyen el dol, per a les dones assassinades
Estesa la
mirada,
com una
xarxa,
enfosquida.
La mar,
esqueixada.
Estrips de llum.
Sageta
grisa que fereix
i mata.
Martell
de ferro
que
esclafa.
Forat negre
dels
miratges miserables,
escanya-esperances
Entre les
roques,
damunt
les algues,
olor de Mort,
aire que
manca
…. I no
s’acaba…
Sento la
tristesa que s’instal·la
allí on el nas de corball
pren la
forma de nacre
i es fa
tresor,
amigues blanques.
Plorem
per les
dones assassinades
Tornen
roges de sang
les
llàgrimes.
Imatge: M.V.S.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És la impotència absoluta ….. plorar i denunciar; què més podem fer ??
Gràcies estimada amiga.
uns versos que recordaré. D’altres no en parlen però ploren i criden com nosaltres. Què fer, diu na Roser… estar amatents, no permetre, no permetre’ns cap mena de desviació al nostre voltant, enaltir la dona, fer-ne sentir l’orgull. Fer poesies, escriure bells versos, triar belles flors quan una dona mort assassinada és una denúncia intel·ligent, mantenir viu el bloc plural és situar la dona al lloc de la igualtat… Estimades, una forta abraçada, i gràcies, Victòria, per la teva gran generositat que ens fa millors.