El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Fa fred i por.
Masses solituds espatllen les rodes.
Feréstegues evidències assassinen la llum.
gemega la tempesta , excessiva.
La veu em surt del solc, farcida d’heura,
s’enfila pel congost, rosega queixes.
Els peixos , mal ferits, alcen el vol.
Seca i ferida, s’esmola la gola.
Cauen les paraules en mig d’una teranyina.
Un polsim infinit em clou el dol.
Amarades parpelles fan bassals de plors.
Veig partir una vida i no hi trobo consol.
Negra la sang consolida l’abisme.
El trist lliscar dels núvols cap a la por
perpetua un neguit imprecís, sense nom,
ni culpable?
– Una altra dona morta!
Hi és la possibilitat. Esgarrifa.
Em trasbalsa la dona
morta i l’home viu,
com un mutilat, un estrany, el botxí.
Necessito pensar en els teus ulls,
però tinc por de mirar-te al fons del tot,
no fos que ens traís un destí tràgic,
soterrat, més enllà de tots dos.
Em cal fer un inventari d’hores vives,
ara mateix.
Tornar a ser, junts, sensibles a un bri d’herba,
a l’olor de la terra al capvespre, quan plou.
M’escarrasso a entendre els
portaveus,
allò que diuen les noticies i els diaris,
però no em duu enlloc, continuo tremolant.
Tinc un buit aspre i
agre, una indefensió negra
com un roc de basalt.
Sento la por.
Res no és nostre.
Només l’instant que dura una mirada
i ho podem retenir
a la memòria del cos.
Voldria l’abolició de les morts
provocades
i
els exèrcits.
El filferro de trinxera torna infinit,
fa massa separacions,
s’enreda als turmells massa sovint,
esquinça la pell de l’esperança
Ragen gotes de sang
negra,
fins a l’aigüera .
Un soroll fosc, de badall gegant,
malmena la nit.
Encara no he aturat de tremolar.
Alguns homes tenen insomni,
moltes nits sense dormir,
massa falsa ambrosia.
Ningú no els atura!
Recorden que hi ha pistoles i
ganivets
per defensar-se dels malsons,
per conquerir els tresors d’altri.
No cerquen el sentit del buit
que van omplir amb les armes.
El filferro de la trinxera els escanya.
Ja hi són dintre.
Un corcó els hi mormola traïcions,
s’estavellen les pupil·les
contra els vaixells irats
Han assassinat una altra dona.
Tots ens trobem al cap corones
d’espines i vergonya.
Fa fred i por.
La pluja no esborra les ferides només les fa més netes
Imatge: M.V.S.
a una expossició de Manolo Valdés
25 de novembre Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra la dona
Actuar i combatre la violència contra les dones forma part del nostre compromís social, de tots i totes.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Avui , a les 20h. manifestació a la plaça de Ses Tortugues per a la igualtat i la no violència… per a que la societat entengui i avanci. Fins ara
Poesia emotiva, realitat dura. Caldrà que l’emoció pugui ser més tendra. Guanyem-nos-ho entre totes i tots (que només en quedin exclosos els malparits).