El pèndol de petites oscil·lacions

Dijous no us vaig poder explicar la llum que hi va haver tot el dia, ni la pluja intermitent, però de calada, que ho embolcallava tot de gris opac, amb una bellesa tranquil·la i argentada. I no us ho vaig poder contar, perquè, quan ho volia fer, un poc refeta de les darreres tragèdies, l’endemà, divendres, tornava a ser noticia la mort d’una mestra de 29 anys, a Jaén. Ja vaig dir el que volia dir i ho continuaré fent, fins que s’aturi la tendència. Avui, però, vull agrair-li a la tardor el consol que ens va donar. Plovia seguit, seguit, més prim o més gruixat. Anàvem cap el nord i veiem la Serra de Tramuntana a l’esquerra. El cel amb clarianes blaves, cobert majoritàriament per un ramat de xais ufans i un horitzó de plom que ens esperava. Com a primer regal va visitar-nos un arc de sant Martí, ample, sorgint de la boira boscosa de la serra, mostrant la diversitat de la llum i la pluja a grapades. En arribar a la badia de Pollença vam anar cap a Mal Pas i el cap del Pinar. La mar era també de plom, poderosa, d’embranzida forta, es veia Formentor abraçant el golf i pels camins del bosc, les arboceres i el pinar atemorit pel vent que el fa créixer tombant el cap. I la llum aquesta argentada que us dic ens tenia la pupil·la dilatada i la boca balba. Vam fer camí, un poc xops, però contents. A dinar a “La Fonda” de Pollença, de frit de marisc, bolets saltejats, calamars arrebossats, vi blanc, muscat, de ca n’Oliver i pomes al forn amb canyella, els sabors del temps, a bon preu i amb bona companyia. Al capvespre el sol no es va pondre, com un botó de nacre , blanc i brillant, va desaparèixer entre els núvols grisos. I jo vaig sentir conhort.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!