El pèndol de petites oscil·lacions

Somriu la lluna a la nit que s’acosta , amb una
rialla clara, horitzontal, propera. Damunt la mar serena deixa un rastre
de llum, com una signatura indesxifrable, un pacte secret que mai decep.

Un tel de boira embolica el dia que parteix. Un crepuscle, també horitzontal, s’allarga entre les muntanyes, difús i taronja,
una carícia al llom de la muntanya grisa.

Les ànneres s’agrupen als esculls. Els
ànecs bravegen de les plomes irisades i s’estarrufen, fan camins circulars a l’aigua mansa.

Els llaüts es mouen
lentament a la fosca, parpelles que s’endinsen a les
ombres,  a conéixer-li els plecs, com han fet sempre.

Entra la nit, imperceptible, blava, decidida. S’encenen els fanals marcant el límit del port. Quatre pescadors de canya proven sort.

La vida podria ser bonica enfora de la por. Però encara mutilen 8000 nines cada dia, arrabassant-lis els epitèlis tendríssims que acaronen el goig i són de la vida.

Ahir  es va celebrar el dia internacional contra la mutilició genital femenína. No hi va haver gaire ressò mediàtic.

Tant de bo la lluna i totes les dones puguin créixer en pau, amb un somriure franc i un cos sencer. Tant de bo aquesta pràctica violenta, aberrant, injusta, humiliant, acabi essent d’un temps passat, vergonyant i fosc , i les parelles del món puguin estimar-se en llibertat, parlar del goig i no del dol i la por.

Les nits i els dies són per a ser viscuts. Hi ha un tendència clara de superació i esperança gràcies a la denúncia i a la lluita de moltes dones, però encara resta molt per guanyar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!