Aquest dies d’agost torno a la lectura de “La Ilíada”. L’he treta de la primera filera d’un prestatge, lloc d’honor. En faig una lectura pausada, global i alhora detallista, amb el propòsit de retornar-hi per a fixar la meva atenció en alguns personages, escenes i ambients.
Després de molts anys la trobo diferent de l’obra recordada, vívida, visual, impressionant. Sóc jo la diferent: els anys viscuts, l’experiència llegida i escoltada, els llibres que he llegit, els quadres que he vist, les pel·lícules visionades fan que ara pugui penetrar en el món homèric, en la seva forma i fons, amb una perspectiva distinta de la simple lectura d’un text cabdal de la literatura. La llegeixo amb respecte, no debades amb l’èpica comença la història de la creació literària i la determinació de fer de la llengua un art.
El mar és el fons sempre present, runyint, la platja i les negres naus i la gran plana davant de l’altiva magnífica Troia, l’Ílion. A la plana es desenvolupa la guerra sense final, les batalles dels herois-reis, fills de déus mentre aquests es mouen en lluites domèstiques, equilibris de poder i són actors, suplantadors, sempre observadors i directors dels comportaments dels homes i amos del seu destí.
La psicologia dels humans és definida amb precisió i la dels déus és dibuixada amb propera i dura ironia. Les gestes dels herois són èpiques, els gestos dels déus són humanament quotidians i aviciats a l’engany; ells procuren la llarga guerra, la successió de batalles entre troians i aqueus per a destruir l’estirp d’herois i finalitzar l’era heroica. I hi ha més. A l’obra d’Homer hi és tot.
“La Ilíada” resplandeix, enlluerna…fins ara no m’havia adonat de la seva llum que brilla des de fa gairebé 3000 anys.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Efectivament, ‘La Ilíada’ és EL LLIBRE, allò essencial. Amb aquesta somereta vàrem arrencar el negoci, igualment que el Bonjesús i sant Pere, passats un milenar d’anys, varen prendre mostra de La Ilíada i també varen posar una somera per arrencar el seu.
Per cert: aquests dos, asseguts a la fresca dalt d’un núvol, deuen estar amb el pèl arreveixinat quan em veuen fer ‘pirouettes’ amb l’hidro. Sé ben cert que se pensen que sóc ultramilionetis, i no una simple funcionària de la brigada de sinistres.
La mar present, l’aurora, les passions al límit del suportable. la grandesa i la ira. Tot… i com tu dius les paraules fetes art
Els clàssics ens inspiren. Quan llegim, escrivim (o vivim!) ho fem influïts per totes aquestes històries encara que no les haguem llegit mai. Com expressaríem la pena o l’amor, les gestes o els fracassos si no tinguéssim aquest bagatge?
Els llibres (i les pel·licules, i la música,…) parlen de llibres anteriors. Homer es va veure per la llegenda de Gilgamesh, la primera narració que es coneix. I qui el va escriure en què es va inspirar? Segurament el primer que va escriure una narració no devia ser aquesta epopeia sinó que devien ser escrits senzills que expressaven els sentiments que observava o vivia.