No vaig escoltar les paraules que al·lusives a Montilla i el català pronuncià Felip Puig; he llegit l’escrit que Puig ha adreçat als delgats i delegades del Congrés de CDC demanat-los disculpes per aquells mots desafortunats.
No crec que calgués aquesta explicació però, en tot cas , en donar-la sense haver-li estat demanada, resitua l’error i, en gran manera, el repara.
Puig és un home polític, per vocació i amor al país, el seu traball i discurs l’avalen però no està lliure, com no ho està cap polític o persona pública, de cometre errors i la seva referència al dominilde la llengua catalana per part del President de Catalunya han estat desencertades.
I dit això, afirmo també que considero reprobable i ben poc pedagògic que, en ser nomenat President de la Generalitat , Montilla declarés i fos aplaudit que estudiaria el català (faltaria més que no hagués fet “l’esforç”!). Els aplaudiments oblidaren que Montilla havia estat alcalde de Cornellà durant més de 20 anys.
L’alcalde Montilla no parlava català, no cregué pas que l’alcalde d’una ciutat catalana hagués de fer-ho i es convertí en un pèssim model d’integració lingüística per als seus conciutadans, gran part d’ells originaris com ell d’altres terres de l’Estat espanyol. Ni com alcalde ni com president de la Diputació de Barcelona decidí aprendre la llengua pròpia i oficial de Catalunya.
No, jo no acusaria Montilla de parlar el català amb fonètica i sintaxi castellana, ni ho criticaria, però ho lamento i sí que l’acuso i critico que durant més de 30 anys el polític socialista no hagi adoptat com a pròpia la llengua pròpia de Catalunya.
La seva actitud lingüística ha estat un mal exemple per a la ciutadania catalana, com ho ha estat que des de la seva posició privilegiada política i de govern no hagi rebutjat i condemnat les declaracions del seu coreligionari Ferran sobre “la crosta nacionalista” i la barroera operació d’arrencar-la dels mitjans de comunicació que el Govern ha començat a realitzar. No només no ho ha condemnat sinó que ha inclòs Joan Ferran al comité executiu del PSC-PSOE i l’ha nomenat “secretari de relacions institucionals i ciutadanes”. Tota una proclama pedagògica!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Queda clar que no hi som tots benvinguts a la vostra “casa gran”.
Benvolguda Carme:
Com sempre, tens tota la raó i ja és hora que parlem entre tots més clar i català. Jo ja estic tip que els que haguem de demanar disculpes per tot siguem sempre els mateixos…. I els que fan i signen manisfestos plens de mentides no han de demanar disculpes per res?
Desconec perquè Puig, en lloc i data, utilitza aquest argumentari contra Montilla o el PSC. De totes maneres es deplorable que tot un President de un pais (es clar que si es d’una regió, es diferent) no dongui exemple. En to cas, diu molt de quina idea tenen de l’assumpte. Encara ho és més que els filòlegs en excedència dedicats a la política, “tolerin” al President, el que no telerarien quan estan en un exàmen de nivell C per a qualsevol desgraciat.
En tot cas, hi han maneres de dir-ho o de defensar-se, que no posarien en dubte la utilització normal de la nostra llengua.
Montilla no te excusa, un president d’un país ha de parlar correctament la llengua del país, o deixar de ser-ho. Així és a tots els païsoso seriosos. Puig i O.Pujol tenen peus de fang – són polítics- . Jo tinc un altre concepte de la llengua que he deixat expost al meu bloc, però aquest país és de fireta i soldadets de plom. Tot molt pesat.
Pèrdò, perdò, perdò… de què?
He observat errades greus i paraules no admeses en la pràctica totalitat dels polítics de la dreta i de l’esquerra. Ara mateix, en recordo perfectament algunes: no les diré, tanmateix; m’estimo més acollir-me a la saviesa d’una dita molt coneguda -“qui té boca s’equivoca”-, atès, sobretot, que el dia menys pensat puc ser jo, qui m’equivoqui. Crec que la Carme Laura ens dóna un bon exemple en aquest sentit: sempre accepta, amb agraïment, que algú li faci una correcció. Penso que la rectificació del senyor Puig l’honora i també penso que, tal com diu algú més avall, els signants del manifiesto s’haurien de disculpar. Si faig faltes, us prego que m’ho indiqueu. Tots plegats hem d’aprendre com més millor la nostra llengua, i ningú no ha nascut ensenyat ni pot assegurar que no l’errarà mai.
he esborrat el teu comentari, l’he deixat fins ara perquè no es pugui considerar que censuro les opinions dels que volen comentar el que escric al bloc. L’he esborrat perquè les seves afirmacions no s’adeien amb l’espai de trobada, confrontació d’idees, comentaris del bloc que es mouen sempre (com ho has fet fins ara tu mateix) dins del respecte i l’educació. Ho lamento.
Només aprenen la nostra llengua quan els és imprescindible, mai per voluntat pròpia, sempre per obligació. No els cal aprendre una llengua que tenen per folklòrica. Em refereixo als de la crosta nacionalista espanyola, als que estimen la “region” catalana, als que són cosmopolites i universalistes, a tots aquells que tenen per misió diluir-nos dins d’una Espanya que no soluciona els seus problemes estructurals sinó que els maquilla. No esperis comprensió en aquells que es tenen per posseidors de la veritat, aquells que qualifiquen als altres de provincians mentre ells són unicament uns servents del poder central.
Són així i no elscanviarem, no cal intentar-ho, és perdre el temps.
Recordes la frase de Joan Fuster “la política que no fem nosaltres la faran contra nosaltres”? dons si algú no s’ho creia, avui tenim l’exemple al govern del nostre país.
Però no tots són així. N’hi ha molts que pensen diferent i s’integren,
amb aquests cal bastir la Catalunya del futur, tal com s’ha fet des del
restabliment de l’autogovern, perquè ells i nosaltres serem un sol
poble.
Esperem que la “Casa Gran” creixi cada dia.
Una salutació.