“Iaieta, per què tens les orelles tan grans?, per a escoltar-te millor, catalaneta roja… Iaieta, per què tens els ulls tan grans?, per a veure’t millor… Iaieta, per què tens aquesta boca tan gran?, per a menjar-te!… I, pataploff!, el llop es llençà sobre la catalaneta i se la menjà.”
I quan resoldrem el finançament?… Quan?, a l’agost no, que fa molta calor i el ministro Solbes ha de seguir fent vacances. Al setembre?, no, no crec, al setembre, de tornada de vacances cal ordenar els papers acumulats al ministerio. A l’octubre, doncs?, potser a l’octubre… en tot cas el final del conte i del recompte ha de coincidir amb la publicació de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut que tothom sap que ens aclarirà, entre d’altres coses, que el sistema de finançament que s’hi estableix és inviable perquè trenca la solidaridat, la cohesió, la caixa i l’existència de l'”Estat de les autonomies”.
I així la culpa serà de l’Estatut. Que ja ho deiem. I Montilla i Rodríguez Z. podran seguir essent amics socialistes i el PSC seguir sent PSOE i els catalans i catalanes seguiran essent pobres solidaris.
(I mentre ,ahir, el dia de la reunió del Consejo de Política Fiscal y Financiera la Junta andalusa aprovà que tots els infants menors d’1 any de la Comunitat tindran els medicaments gratuïts …)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
de tornar a menjar farinetes? o, haurem de tornar a escoltar altre vegada, a part del conte de la caputxeta, el de l’enfadós?. No ho sé Carme però, se m’acaba la paciència. Tot plegat sembla un “TRACTAT SOBRE LA MENTIDA” i un “CULPA, MEUA CULPA” constant. Bon dia princesa.
L’únic problema és la nostra covardia. La resta són paparres que se t’enganxen pel camí, de tant arrossegar-te.
A mi ja m’ha cansat aquest lament etern, aquesta innacció i presa de pèl eterna. Si ells no volen complir els terminis d’un pacte ja de per sí vergonyós doncs diem adéu al règim comú i apliquem des d’avui mateix un concert fiscal.
L’únic problema és la nostra covardia.