El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
“No deixis res
per caminar i mirar fins al ponent.
Car tot, en un moment,
et serà pres.”
Lletres a Lucili
Traducció de Carles Cardó
Fundació Bernat Metge
La memòria del cos està feta de tactes, de petjades i olors, de mirades i música. El pas del temps s’escriu sobre les fulles caigudes dels arbres . El pas de la llum s’enceta al matí i ens regala cada instant un espectacle diferent “fins al ponent”.
En un moment tot ens pot ser pres. Altres memòries gaudiran dels camins de la vida. Apressem l’instant i lliurem-lo als amics perquè potser aquesta sigui la única transcendència. Bona nit, blocaires, que tingueu camins llargs i mirades amples.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
per què entri l’aire nou i ventili l’interior. Només vull mirar la llum al ponent, no vull anar-hi, bona nit.
Versos que jo vaig setir per primer cop cantats per Raimon. Gràcies per portar-me’ls de nou.
Viure, gaudint del dia, com si haguesim de deixar aquesta vida en qualsevol moment. Viure, sense por, com si no haguesim de morir mai.
Compartim una mateixa llum per il.luminar el cami. Bon dia.