La Plataforma per la Sobirania s’adhereix a la manifestació del 10
de juliol i demana que aquesta mobilització esdevingui un clam i un missatge
clar, concret i contundent a favor d’una Catalunya lliure i sobirana en el marc
de la Unió Europea. Una manifestació que entenem ha de ser un clam a favor de
la nació lliure i sobirana. S’ha de visibilitzar amb profusió d’estelades i de
proclames a favor de la independència. Embolcallem doncs d’estelades i cartells
d’independència, de nació lliure i sobirana, la capçalera i el mateix president
Montilla perquè vegin clarament quina és la voluntat i el desig del poble de
Catalunya.
És per això que ens sembla una
intromissió intolerable el fet que des de la presidència de la Generalitat es
miri de condicionar la forma i el contingut d’aquesta demostració popular.
Considerem que aquesta
manifestació no es refereix al dret a decidir com a inalienable dret individual
que observa totes les opcions possibles, sinó que s’hi refereix com a dret
col·lectiu que té una relació directa amb l’exercici del dret a
l’autodeterminació. Quan parlem de decidir parlem d’això i en aquesta
manifestació no podem marejar la perdiu dient que és oberta a totes les opcions
polítiques possibles.
Aquesta és una manifestació fruit
del cansament que genera una Espanya hipòcrita, antidemocràtica i repressiva i
és, també, la confirmació que la via estatutària és morta i enterrada. És la
manifestació del ‘ja n’hi ha prou’ i és la manifestació que crida, ben fort,
que la millor sentència és la independència.
Enmig de les discussions
gallinàcies sobre pancartes, senyeres, i capçaleres, proposem omplir la
manifestació d’estelades i de crits a favor de la independència. Embolcallem
doncs d’estelades i cartells d’independència, de clams a favor de la nació lliure
i sobirana, la capçalera i el mateix president Montilla perquè vegin clarament
quina és la voluntat i el desig del poble de Catalunya.
Aquells que dubten, aquells que
essent ministres van blasmar els drets històrics de Catalunya i aquells que
treballen políticament, en les seves pròpies paraules, ‘per combatre
l’independentisme’, els podem fer escoltar la veu que brolla des de les
conviccions nacionals més íntimes, profundes i raonades.
Finalment, considerem que faríem
un mal servei als milers de persones que es manifestaran dissabte si volguéssim
amagar aquesta voluntat de trencament i de canvi de cicle tot mostrant, només,
una falsa i extensa unitat política.
En aquesta manifestació els
unionistes no hi tenen espai perquè és precisament el seu projecte d’unió entre
Catalunya i Espanya el que ha fracassat i el que ha convertit cada proposta en
humiliació a una societat catalana tipa d’espolis i menysteniments per part
d’una metròpoli que mostra sense complexes la seva cara més predemocràtica i
repressora.
Dissabte ens cal refermar que la
nostra sentència parlarà d’independència. Visca Catalunya lliure.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!