Ni Ministeris, ni estabilitat: ara Catalunya
Els partits polítics que anomenem sobiranistes ?ja siguin nacionalistes o independentistes- tenen, gairebé per definició, l?objectiu de treballar políticament per fer progressar socialment, econòmicament i nacionalment el país al qual deuen la seva raó de ser.
Així, Catalunya ha estat governada durant vint-i-tres anys per un partit nacionalista i, en les darreres dues legisltures hem vist la presència intermitent d?un partit independentista al si del Govern català. Res de nou, governar la nació és el seu objectiu principal.
Ara que s?ha obert un debat, dins del partit nacionalista, sobre la idoneïtat o no de participar en el govern d?Espanya cal recordar la fòrmula que va instaurar el President Pujol que es centrava en un suport parlamentari a les Corts espanyoles a canvi d?avenços, més o menys quantiosos, en les negociacions que en aquell moment mantinguessin Catalunya i Espanya. Sempre des del Govern de Catalunya. Ara, el moment és un altre, i la governabilitat pendent és la de Catalunya, no l?estabilitat del govern d?Espanya.
Que una formació política es plantegi aquest debat quan precisament és fora del Govern de Catalunya i quan hi és, precisament, per voluntat expressa de qui governa a Madrid semblaria una broma de mal gust si no fos perquè veiem com responsables (sic!) polítics de partits molt minoritaris ho plantegen sense inmutar-se.
Ara és hora de refermar el discurs nacional, de parlar de sobirania, de posar sobre la taula el dret a l?autodeterminació -raó de ser de qualsevol partit nacionalista o independentista-, ara és hora de fer una oposició a Catalunya que evidenciï, quan calgui, la subjugació dels interessos de Catalunya als interessos de l?Estat. Ara no és hora de jugar a ser ministre perquè a Catalunya, cal recordar-ho, no en tenim de ministres. A Catalunya l?aspiració de govern passa per ser Conseller, Conseller Primer o President del Govern de Catalunya. La resta són cants de sirena. Sirena espanyola, per cert.
Víctor Terradellas i Maré
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Em sembla que ets el primer que sento dir que CiU és a l’oposició per desig de Zapatero. Em sembla que és més aviat al contrari.
En qualsevol cas l’Arturo va de catalanista com podria anar del que fós. Embolicar-se amb la bandera és una manera de guanyar-se (molt bé) la vida. Ell et parlarà d’autodeterminació o de qualsevol cosa per tal de fer bullir l’olla (la seva)