Vicent Luna i Sirera

Fa uns quants anys les fronteres dels estats de la Unió Europea (UE) es van obrir sense cap problema per donar entrada a milers i milers d’immigrants d’arreu del món. Europa, un continent envellit, necessitava imperiosament mà d’obra barata i ràpida d’aconseguir. Des de llavors centenars de persones, enlluernats per cercar una terra promesa, van perdent la vida en miserables pasteres. Altres tingueren més sort i aconseguiren, després de passar per un rosari de problemes, un treball que els ha donar una certa estabilitat.

Ara, quan la insadollable avarícia dels especuladors financers, dels bancs, de les multinacionals i del polítics corruptes, ens han portat a una crisi insostenible, els estats de la UE fan el possible i l’impossible perquè els immigrants retornen als seues països d’origen. Quan no els necessiten els donen un puntelló i bon vent i barca nova!!!

Terra promesa

Amb llàgrimes als ulls
i misèria acumulada
malbarates el poc que tens
per cercar la terra promesa.

Nàufrag de pors i il•lusions,
com un rodamón solitari
fondeges de port en port
buscant la teua Itaca.

Implores, pregues, demanes, supliques…un
Treball, tasca, ocupació, feina…que
Ambiciones, cobeges, enveges, ansies…aconseguir
Cada dia, jornada, diada, jorn…per
Acaronar, amanyagar, afalagar, acaronar la llibertat.

Amb sort mastegues la ràbia,
explotat, cansat i mal pagat
treballes se sol i de lluna
mentre els voltors et vigilen de reüll.

Malgrat tot, ferit de melangia
i com un colom missatger,
faràs arribar el mannà salvador,
molla a molla, engruna a engruna.

Però el monstre ferit de mort udola arreu:
acomiadaments, deslocalitzacions, crisi…,atur.
mentre, tu malvius i intentes sobreviure
tremolant de por per perdre la llibertat.

Terra promesa que l’has acollit
no goses dir-li bon vent i barca nova.
Aixopluga’l, que no és cap bord
i no li abaratisques el somni.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!