Vicent Luna i Sirera
Tirant al blanc
Ho van fer amb l’Estatut de Catalunya i varen muntar un sidral, només caldrà recordar que d’aquella pols han vingut aquests fangs. Ara, una altra vegada, ho tornen a fer amb la Llei d’Educació Celaá.
La dreta espanyola, la de tota la vida: casposa, post franquista i fatxenda, quan veu perillar els seues privilegis, i “todos a una como Fuenteovejuna”, tanquen files, no es mouen d’allò que ells diuen “cerrazón” i són capaços de fer qualsevol cosa per no perdre’ls.
Fins no fa massa anys, i quan això passava, donaven un cop d’estat i ja s’havia acabat el bròquil. Ara, com ja no els ho permeten, utilitzen altres mètodes: recollir signatures, controlar el poder judicial, el Tribunal Constitucional i els consells d’administració de les grans empreses i sollevar aquells poders que amb ells comparteixen aquests privilegis: banca, exèrcit, ensenyament privat i concertat, església, forces de seguretat, jutges….És la història de sempre, la d’una dreta que encara no s’ha europeïtzat, que no s’ha mogut, ni pensa moure’s, un mil·límetre. És la dreta carpetovetònica que n’han parlat a bastament els historiadors, filòsofs, escriptors, poetes… El polític gallec Castelao ja ho deia: “Los elementos de derecha sólo conciben una patria artificial, puesta al servicio de sus intereses.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!