Vicent Luna i Sirera

Ara, quan la crisi econòmica plana arreu d’Europa, els Governs endureixen les lleis per fer-los fora el més aviat possible. De bell nou sobren , fan nosa, ens hi donen problemes. Els hem explotat tot el que hem pogut  i ara toca fer-los fora. No són neteges ètniques com l’esmentada abans del segle XVII. Les del segle XXI són més sibilines,més “democràtiques” dirien alguns, de vegades camuflades en subtitucions lingüístiques, o identitàries. La història sempre es repeteix.

                El propassat any, i arreu dels Països Catalans, s’hi celebrà el 800 aniversari del naixement de Jaume I, rei que ha passat a la història amb el nom del conqueridor. Orfe de pare i mare, i quan només era un xiquet, fou educat per l’Ordre del Temple al castell  de Monsó, rebent una educació molt religiosa i guerrera. Aquesta educació marcà força la seua personalitat, doncs tota la seua vida la dedicà a complir l’ideal de conquesta. Un rei que  governà quatre regnes, Aragó, Catalunya, València i Mallorca i  que en parlar dels sarraïns no coneixia el no mataràs.

                Fonamentalment a l’Edat Mitjana, però també segles després, l’enfrontament entre dues cultures, religions i maneres d’entendre el món, la musulmana i la cristiana, fou tant evident que, en nom d’Alà i  de Déu, es van portar a cap tota mena d’atrocitats, barbaritats i genocidis. Però, a diferència del que feren altres reis peninsulars, Jaume I, molt hàbilment, en conquerir el territori als musulmans els hi proposà que es quedaren. El rei sabia que si marxaven la ruïna econòmica estava servida. Jaume I fomentà la repoblació de colons, vinguts d’arreu dels seus regnes, que ocuparen les millors terres, i assumiren els càrrecs de govern i control del regne. D’aquesta manera els musulmans, arraconats a les zones més improductives, controlats pels colons cristians i obligats a pagar uns impostos, eren la mà d’obra barata, segura i necessària del regne.Tot sembla indicar, i segons en deduïm de les cròniques, que malgrat la religiositat del rei, el conqueridor permeté, assegurà i garantí que els sarraïns que s’hi quedaren a les terres valencianes podrien continuar practicant la seua religió i les seues tradicions i costums.Però aquesta benevolència, o com vulgueu dir-li, pel temps acabà sent paper mullat. L’any 1525 als musulmans se’ls obligà a batejar-se o marxar de la península.

                Milers de musulmans i musulmanes es varen veure obligats a canviar de religió si volien conservar els seues bens, les seues terres, les seues famílies.A aquests nous cristians se’ls anomenà moriscos. Ara bé, amb aquests bateigs massius  no acaba tot. Les autoritats polítiques i eclesiàstiques no en tingueren prou. Així com en el moment de la conquesta eren mà d’obra barata i necessària – imprescindible hauríem de dir – ara molesten, fan nosa. Una vegada ja se’ls  ha tret tots els beneficis cal desempallegar-se d’ells.

                I així ho feren l’any 1609. Enguany fa 400 anys que l’inefable Felip III, aquell rei anomenat El Piadós ,signà el decret d’expulsió dels moriscos ( encara com que era piadós, que si no, en lloc d’expulsar-los  no saben què haguera fet, quina vergonya!!) . Arreu dels pobles i viles del regne es pregonà el ban de l’expulsió. Els moriscos, després de viure en aquestes terres des del segle VIII, tenien tres dies, tres dies !!, per arribar als ports on serien embarcats cap a Orà. Cases, terres, bens, records, amics, familiars…, tot ho hagueren de deixar, tot, ves per on, per practicar una religió diferent. Quantes neteges ètniques s’han fet  i se’n faran encara en nom dels déus?

                Han passat quatre segles i, si ens hi fixem, si fa no fa les coses no han canviat gaire. Fa un anys la majoria d’estats europeus obriren les portes perquè entraren immigrants d’arreu, feia falta mà d’obra, població activa que augmentara la taxa de natalitat d’un continent envellit. Ara, quan la crisi econòmica plana arreu d’Europa, els Governs endureixen les lleis per fer-los fora el més aviat possible. De bell nou sobren , fan nosa, ens hi donen problemes. Els hem explotat tot el que hem pogut  i ara toca fer-los fora. No són neteges ètniques com l’esmentada abans del segle XVII. Les del segle XXI són més sibilines,més “democràtiques” dirien alguns, de vegades camuflades en subtitucions lingüístiques, o identitàries. La història sempre es repeteix.

                De la mateixa manera que l’Any Jaume I tingué com a objectiu, entre altres, donar a conèixer la figura d’aquest rei, que ens agrade o no és el fundador del Regne de València, les nostres autoritats també haurien d’esforçar-se a difondre , entre els escolars i la població en general, que ara fa quatre segle en les nostres terres es portà a cap una neteja ètnica salvatge i injusta. Que tothom hauria de saber que la intolerància i el fanatisme religiós han estat una constant en el naixement del nostre poble i que ara, 400 anys després, hem d’aprendre de la història. I aprendre de la història vol dir que les religions mai haurien de ser origen de cap conflicte, que haurien d’allunyar-se del poder polític, econòmic i cultural i centrar-se en la vida íntima i familiar de les persones. Quatre segles després  hem d’aprendre a conviure en una societat multicultural i multiètnica, i això, com tot, s’educa, es  fomenta, s’inculca, es transmet i els governs haurien de ser els primers en donar exemple.

Alcoi, 1 de febrer del 2009

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!