Educar per ser ciutadà.

No esperem doncs que millore el comportament del nostre alumnat, futurs ciutadans, pel fet de tindre una matèria , d’una hora setmanal, que el què fa no és ni més ni menys que assignaturitzar uns valors, unes actituds i uns comportaments que tots hem de compartir. L’educació del nostre alumnat per ser un bon ciutadà ha de ser una tasca de tots, no sols dels centres educatiu, i ara d’una assignatura que es diu EpC, sinó també de la resta de la societat.

                Tots els anys el curs escolar comença amb els mateixos problemes: manca de professorat, alumnat en barracons, calendari escolar, improvisació… Però enguany, a més de tots aquests problemes i molts més, hem d’afegir-hi el de la nova assignatura d’Educació per a la ciutadania (EpC). La polseguera que ha alçat la seua implantació no s’ho val. Si els pares saberen que els continguts que proposa aquesta assignatura ja s’estan impartint en altres matèries com ara Ciències Socials, Geografia i Història, Filosofia, Ciències Naturals, Activitats Alternatives , Ètica, etc, etc, de segur que aleshores si que ja no comprendrien res de res.

                La tant criticada LOGSE pretenia, entre altres, que l’educació dels valors, que educar per  ser ciutadà i ciutadana havia de ser un objectiu i una tasca transversal, és a dir de totes les matèries del currículum. Per ser un ciutadà o ciutadana responsable, democràtic, crític, solidari, respectuós amb les diferències culturals, lingüístiques, de color de pell, sexuals, etc, dels demés, per comprometre’s amb un desenvolupament  sostenible, per refusar el racisme, la xenofòbia i la guerra, etc, etc, per tot plegat ,tota la Comunitat Educativa ha d’estar implicat. No esperem doncs que millore el comportament del nostre alumnat, futurs ciutadans, pel fet de tindre una matèria , d’una hora setmanal, que el què fa no és ni més ni menys que assignaturitzar uns valors, unes actituds i uns comportaments que tots hem de compartir. L’educació del nostre alumnat per ser un bon ciutadà ha de ser una tasca de tots, no sols dels centres educatiu, i ara d’una assignatura que es diu EpC, sinó també de la resta de la societat.

                L’assignatura d’EpC, tal i com s’està plantejant, no servirà de gaire. Si fins ara ja alguns professors s’excusaven que ells no estaven preparats per educar en valors i es limitaven a impartir la seua assignatura i punt, ara assignaturitzant  aquests valors el què contribuirà serà a empitjorar la situació.

                La nova assignatura és una proposta del Govern socialista del president Zapatero, seguint el model d’altres estats europeus. El PP s’ha posat en contra perquè l’església els  ha pressionat. Els bisbes espanyols, conservadors i carques com els que més, no poden acceptar que uns dels continguts d’EpC vinga a posar damunt la taula els diferents models familiars que, els hi agrade o no, hi ha a la nostra societat. Ells, tant creients i devots que són, voldrien que per sécula seculorum sempre hi haguera el mateix model familiar, aquell que imposa la seua religió: el d’un home i una dona. Són tant autoritaris i antidemocràtics que no poden acceptar ( vade retro satanàs!!)que dos homes o dos dones puguen formar també una família. Però és que el més increïble és que a més de no voler-ho accepta, no volen que els nostres alumnes sàpien que aquests models familiars hi són a la nostra societat.

                Ara bé, a més d’aquest boicot a EpC, portat a cap per aquelles autonomies governades pel PP, ací a casa nostra, al País Valencià – i com som més papistes que el Papa – el president Camps i el seu escuder, Alejandro Font de Mora, van tindre la gran pensada, per embolicar més la troca, que EpC s’havia d’impartir en anglés. El problema és que no es van parar a pensar si aquesta proposta podia portar-se a terme. Així doncs, a hores d’ara, a començament d’aquest  curs, quina és la situació? Un: els pares tenen un embolic que no saben què fer. Dos: els centres educatius estan desbordats quadrant horaris poc pedagògics. Tres: el professorat està amenaçat d’expedient si no entren a donar aquesta assignatura en anglés. Quatre: la societat en general desconeix les veritables causes d’aquest rebombori, que no ha fet altra cosa que  deteriorar més el nostre sistema educatiu i els seus ensenyants. Cinc: El PP i els dirigents eclesiàstics han sabut mobilitzar la seua clientela, almenys ací al País Valencià, aconseguint un ressò mediàtic escandalós. Sis: Una vegada més el conseller Font de Mora aconsegueix captar l’atenció dels valencians en aquesta assignatura, amagant els veritables problemes dels nostres centres educatius. La proposta que s’impartisca en anglés té, al meu parer, un doble objectiu: per una banda quedar molt bé de cara a la nostra societat – encegada per aprendre anglés com si s’acabés el món- i per una altra banda endarrerir al màxim l’aplicació rigorosa i seriosa d’aquesta assignatura que, segons ells, pretén adoctrinar el nostre alumnat.

                D’ací uns anys, quan EpC siga una assignatura més del currículum, veurem que tot continua igual, amb els mateixos problemes i d’altres d’afegits. La solució del problema no està en afegir al currículum una assignatura més, EpC. Ara estem patint les conseqüències d’una escola que al llarg d’algunes dècades ha estat insistint sistemàticament en els continguts conceptuals, menyspreant els actitudinals. Estem patit les conseqüències d’uns mitjans de comunicació, fonamentalment  audiovisuals, on tot s’hi val. Recordem que les televisions estan obsessionades amb les quotes d’audiència, i estan disposades a qualsevol cosa per mantenir-se. Els programes culturals, que transmeten valors, que eduquen per ser ciutadà no fan pujar les audiències. Estem patint les conseqüències d’una transició que imposà la ignorància històrica. Hi ha generacions de ciutadans que desconeixen els esforços i les vides que ha costat arribar a aquesta societat “democràtica”.Estem patint les conseqüències d’uns polítics que en lloc de transmetre valors i actituds democràtiques estan tots els dies insultant-se. Estem patint les conseqüències d’una justícia desbordada, endarrerida i permissiva. La seua lentitud no ajuda gaire a la cohesió social. Per tot plegat, estem patint les conseqüències d’una societat amb una gran pèrdua i canvi de valors, on tot, o quasi tot , acaba banalitzant-se, tot està bé, cal  laiser fer.

                Tot això, i més, no ho solucionarà, i m’agradaria enganyar-me, una hora setmanal d’EpC, és un pedaç més per tapar un dels tants forats que té el nostre sistema educatiu. La solució, millor dit les solucions, evidentment no són gens fàcil però passen, al meu entendre per:  En primer lloc assumir que Educar per ser ciutadà ha de ser una tasta de tota la societat. Ens cal un professorat ben format, no només en la seua matèria, sinó en educació en valors. La formació dels pares i mares per educar els seus fills és fonamental. Els mitjans de comunicació han de ser totalment lliures, però haurien de tindre un codi de valors. Per vendre periòdics o mantindre l’audiència no hauria d’estar tot permés. És inajornable un canvi en profunditat de la justícia, com a pedra angular de la cohesió social. Cal una regeneració del sistema polític i dels nostres governants, i per últim cal traslladar a la vida privada i en tot cas a la família – d’on no hauria d’haver eixit mai – les religions i creences religioses. Però per portar a cap tots aquests canvis cal tenir un model, un projecte i molta gosadia i  açò amics és molta tela, son figues d’un altre paner, com diria aquell . (vluna#mesvilaweb.cat)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *