Mòduls electorals
Deixa un comentariAixò dels blocs electorals sembla que fa forat. Les televisions i ràdios públiques, com és sabut, han de pautar la informació electoral en funció de la representació dels partits, una mesura que els professionals de les emissores critiquen i molt perquè converteix els periodistes en simples cronometradors. Has de fer una notícia de tanta llargada t’agrade o no, tinga interès o no. Hi ha gent que opina que els blocs són necessaris perquè se’n refien més de la imparcialitat aparent del minutatge que no dels periodistes. Però només cal mirar Canal 9 per a adonar-se’n que això no funciona ben bé així. Minuten però el temps del PP el dediquen a alabar el partit que els dóna de menjar i el temps del minutat del PSOE és una crítica permanent contra el partit que perceben com a contrari.
Bona nit Vicent,
et deixo un comentari ja que em volia posar en contacte en tu i no he trobat cap altra forma. Sóc Daniel Gil, membre de l’associació Atictes, d’Amposta. Estem preparant les Jornades ATIC, que celebrem de forma anual al mes de setembre, i en l’edició d’enguany en sóc el director. T’escric per demanar-te la teua participació en un sopar-tertúlia d’inauguració, el divendres 19 de setembre de 2008, a partir de les 21.30h. T’agrairia que m’escriguessis a l’adreça electrònica de més amunt, per confirmar-me la teua disponibilitat, i si ens faries un lloc a la teua agenda. Per descomptat, totes les despeses de desplaçament, i si ho necessites d’allotjament, anirien a càrrec nostre.
Tenim un wiki per treballar el programa, encara preliminar: http://wiki.atictes.cat/index.php?title=Jornades_%C3%80tic2a
Pots trobar més informació sobre Jornades d’anys anteriors a http://atic2.cat/ al menú de l’esquerra.
Espero notícies teues,
Atentament,
Daniel Gil
Es que la politica es veu que es com el comerç, cuanta mes propaganda, mes vots.
Molt propi del concepte de ‘politica’ actual.
Tal i com deia aquell: “La democracia es quelcom mes que votar un dictador cada quatre anys”
Pero clar, per al comerciant de vots, deu ser mes haviat allo de que: “Pagant Sant Pere canta”.
I no entrem en el tema de paraules com ‘honestitat’ o ‘vergonya’.
Enetnc perquè els periodistes es queixen: quin conyàs haver de punxar el tall del departamet de comunicació dels partits a les noticies. Ara bé, quan els veig tot seriosos dient que ells SI que serien capaços de ser imparcials si els deixessin decidir què, qui i com hauria de sortir a les noticies en campanya electoral m’enrabio de pensar que ens prenen per capçots.
Aprofite l’oportunitat per a felicitar-te (a tu i a tot l’equip de VWTV) per l’informatiu. Hi he quedat enganxat! És la primera cosa que mire cada dia en arribar al despatx, i açò que feia anys que ja no mirava informatius de televisió, ni televisió en general. Però açò vostre és una alenada d’aire fresc. Per l’originalitat, per la no-dependència de les fonts del poder habituals, pel domini geogràfic que abasta (amb la llibertat inclosa d’anar-vos-en un dia a Euskadi, perquè també és d’interès general; i ara se m’acut que potser seria bona idea que anéssiu també un dia a Madrit, i ens féssiu des d’allà una crònica diferent) i pel format de repartiment del temps, que és tota una revolució.
Felicitats caloroses, doncs.
Malauradament, al Principat darrerament la neutralitat periodística de TV3 tampoc és la desitjable. Massa sovint tinc la sensació que ells també són agraïts als qui els paguen, és a dir, als partits del tripartit. Segur que respecten els minutatges però les imatges seleccionades i les veus en off a vegades deixen entreveure una afinitat política i opinió que no hauria de ser present.
Entrevistar a Gonzalez Pons a Vilaweb no només seria un acte periodistic normal, si no pot ser saludable i encara que no tant profitós com la de la representant gironina del Partido Popular.
Entrevistar a Josep Plà a un mitja com Vilaweb o l’assistència a la Fira de Frankfurt de l’alcalde de Morella per recolçar la cultura catalana, segons com o quan pot significar la caiguda d’un dirigent d’un partit espanyolista com el PSOE des del punt de vista d’alguns companys de partit.