Observar, llegir, escriure

Continua el meu silenci, la meua absència d’aquest blog, un silenci farcit de versos que avui trenque, conjuminant poesia i oratge de la primavera climàtica.

Enguany, al meu petit país campdeturià, la bella Primavera no s’ha vestit com cal, feta parracs de verd, esquifida tela resseca per l’eixutesa extrema. I, doncs, no hi podeu prendre patró dels versos que us deixaré tot seguit, que se m’han acudit per festejar-la, versos que foren escrits amb ardor veral, empentats per memòries d’abans, records florits i patits, primaverals, de quan l’escalfament global encara era a punt d’aguaitar el cap, perdut entre els papers amagats de l’Acadèmia del segle passat, com retingut a punt de petar a la capsa de sorpreses de la climatologia racional.

MARAGDA IRIDESCENT

Maragda iridescent, atractiu color vivent.
Pluja fina, l’arc multicolor ornant el cel.
Mou l’airet, fletxa que bada la boira i el fred.

Olor remeier, frec d’aromàtiques al calcer.
Camí del riu, a la mar el meu desig em porta.
Estany bellugadís, entre dunes el nostre bes.

Anar al barranc, botar corda, l’ou trencar-te.
La tarara sona, no ets tu qui a mi m’agrada.
Obrir les portes, dir-li al vent que t’acoste.

Trons de bac, em volen espantar, quina festa?
Cremen les falles, olor de fum que m’ofega.
Olor de sang, el darrer tren, la mare a terra.

Ixen els brots, del verd, de l’aire i la pedra.
Canten ocells, solfeja la vida plena de joia.
Colors llampants, or d’argelaga i de ginesta.

Copiosa pluja, el bosc es mulla de tendresa.
Olor de tarongina, inundació de jovenesa.
Oratge de llarg, no te’n vages, primavera.

Enllestit maig i analitzades les dades de l’últim trimestre al meu observatori, anomenat Primavera climàtica (que no s’ajusta exactament a l’estació astronòmica), veig que, tot i no ser les més extremes de la sèrie de què dispose, assenyalen unes temperatures prou superiors i una pluja acumulada força inferior a allò esperat.

Abans, però, de comentar-les volia, com acostume a informes anteriors, fer-me ressò d’alguns del titulars dels articles publicats durant aquest període estacional per l’Organització Meteorològica Mundial, que recullen sengles informes dels seus comitès científics i que podeu ampliar al seu portal de notícies (https://wmo.int/es/portal-de-noticias):

1/3/2024: “Febrer acaba amb una calor extrema i anormal”.
18/3/2024: “El món va tenir el febrer més càlid mai enregistrat”.
19/3/2024: “Els indicadors del canvi climàtic assoliren nivells sense precedents el 2023”.
22/4/2024: “Europa va patir inundacions generalitzades i greus onades de calor el 2023”.
23/4/2024: “El canvi climàtic i els fenòmens meteorològics extrems assoten Àsia”.
26/4/2024: “Àmplies zones d’Àsia i d’Àfrica pateixen condicions climàtiques extremes”.
3/5/2024: “Les inundacions empitjoren a l’Àfrica oriental”.
8/5/2024: “El Niño i els efectes del canvi climàtic assotaren Amèrica llatina i el Carib el 2023”.
15/5/2024: “Continua la ratxa rècord de temperatures mundials, mentre el canvi climàtic fa que les onades de calor siguen més extremes”.

Passant a les dades recollides al meu punt d’observació meteorològica, situat al terme de Bétera (Camp de Túria), la darrera primavera climàtica ha donat una temperatura mitjana de 16,4º C, que se situa en quart lloc de la sèrie dels últims 16 anys, 0,6º C per sota del rècord del 2023, 0,2º C del 2015 i 0,1º C del 2014. La precipitació recollida en aquest trimestre ha estat mínima, 32,4 mm, la segona més baixa de la sèrie de 27 anys, una mica superior a la del rècord del 2023, 21,4 mm, agreujant la sequera extrema que arrosseguem des de setembre de l’any passat (que inclou la Tardor del 2023 i la Primavera d’enguany, estacions tradicionalment plujoses!). A destacar que el maig d’enguany ha assolit el rècord de sequera de tota la sèrie, amb tan sols 0,6 mm replegats el dia 31.

Les causes de tot plegat la tenim en l’estancament de situacions afavoridores, que citava en els resums passats: persistent estabilitat anticiclònica en superfície, domini de masses d’aire càlides en altura, allunyament de les depressions atlàntiques en superfície i de l’aire fred en altura, que restaven més al nord, i quan s’hi acostaven, ho feien amb circulació de ponent, que, com sabem, és poc o gens productiva quant a generar condicions de precipitació. Primavera eixuta que no ho ha estat tant al nord del país, a prop del Pirineu, però que ací al sud de la Sènia, ens està marcant una preocupant tendència cap a la desertització.

Pel que fa a l’anàlisi històrica de dades del meu observatori i que podeu veure a les imatges adjuntes en forma de gràfica, s’hi observa que a la darrera Primavera climàtica la temperatura mitjana ha seguit una tendència ascendent —línia vermella de la recta de regressió—, que a hores d’ara se situaria al voltant de 0,8º C superior a la que teníem fa 16 anys; mentre que la pluja total recollida ha seguit una evolució descendent —línia blava de la recta de regressió—, que a hores d’ara se situaria al voltant d’uns 25 mm inferior a la que queia fa 27 anys, és a dir, de l’ordre d’un 17 % inferior. Dades que són coherents amb el canvi climàtic global que patim.

Com a últim punt, citaré les previsions meteorològiques disponibles per a aquest Estiu climàtic que ara comença: Segons AEMet, a la banda est de la península Ibèrica les temperatures mitjanes hi seran molt superiors a les normals i les precipitacions acumulades, inferiors a les normals (on hom agafa com a patró de referència la sèrie del 1991 al 2020).

Males previsions, doncs. Cap novetat que fora desitjable per a una estació naturalment càlida i eixuta, com el nostre estiu mediterrani. Menys desitjable encara si venim d’una sequera extrema de 9 mesos.

Molta salut i bon oratge estiuenc!