Catosfera

Ja he fet la meua intervenció a la Catosfera de Granollers sobre el codi ètic blocaire.Pose un resum d’urgència del que he dit. 


1) Crec que hi ha unes prèvies que hem de considerar. Sobretot que internet esborra les diferències entre privat i públic que abans eren clares (un telegrama era privat i la tele pública, per exemple) i que els blocs són un toc d’alerta als mitjans per la seua (nostra) baixa qualitat. 

2) Crec que els blocaires no són, per això, periodistes. Que el periodisme s’exerceix com a professió i a través de mitjans. I que és als mitjans als que cal demanar-los responsabilitat, el compliment de regles i codis Els blocs són una altra cosa. Poden esdevenir mitjà però no ho són per ells mateixos. 

3) Això no treu cap valor als blocs ans al contrari. Els blocs són un fenomen clau de la comunicació pel seu valor democràtic, pel seu canvi d’agenda i pel control dels mitjans que poden exercir.

3) Estic en contra dels codi ètics de compliment obligatori als blocs però crec que seria interessant debatre sobre alguns temes.

-L’anonimat o no dels autors. Jo crec que no passa res si són amb noms falsos perquè el que m’interessa és el discurs del personatge que fa el bloc
-El diàleg. Crec que les respostes als post no necessàriament són positives. En canvi defense els enllaços i els metaenllaços com la gran eina de diàlegs, els diggs i coses d’eixes…
-La qüestió de la qualitat. Fonamental. Un bloc ben escrit i ben presentat és millor.
-El respecte als objectius de cadascú. Si algú vol fer un bloc per no ser llegit per ningú em sembla bé. Si algú vol el contrari també. Crec que no cal exigir res en aquest sentit.
-Cal saber les conseqüències. Codi Penal, que el que escrius queda per sempre al Google i companyia, les fotos, la informació privada.

4) Finalment em sembla que podríem aprofitar els perfils per a fer un disclaimer dels interessos personals de cadascú i la seua actitud davant el seu propi bloc. 

Ací hi ha l’opinió del meu company de taula, l’amic Juan Varela

6 pensaments a “Catosfera

  1. Nosaltres no informem, expressem, i com a tal em de continuar. El bloc es un diari personal obert, on pots dir la teva, de tot. On pots desfogar-te a nivell polític, social, personal, etc…, i on els límits els poses tu.

  2. Caram! Quina sorpresa al sentir-me citat! hehehe. Bé, en primer lloc gràcies per tenir en compte l’opinió dels lectors, això diu molt (a favor, és clar!) de l’atenció que hi prestes.

    Per altra banda, tot i que he d’acabar d’escoltar les opinions (no vaig poder assistir a les Jornades, així que ara tinc tota la bateria de videos per veure entre avui i demà), si que podria ser interessant, potser de cara a una propera edició de la Catosfera, intentar parlar més abans sobre aquests temes, per tal de vertebrar ja una idea prou consistent com per anar-hi a debatre no pas si és necessària, sinó quins detalls falten; i això només es pot fer deixant clar abans el què molt bé explicàreu amb Joan Varela: que un bloc és un bloc, i com a element a nivell personal se’ls (se’ns) ha d’ajudar, ens hem d’ajudar, compartint el què coneixem, en un "codi ètic", "disclaimer" o sigui quina sigui la seva forma, però per mantenir algun vincle catosfèric entre qui el vulgui subscriure (això últim, important, no per no estar-hi d’acord haurien de deixar de ser considerats catosfera, etc…. ha de quedar clar que no és un debat sectari).

    De fet, si els blocs fóssin considerats mitjans no necessitarien, per ara, cap codi ètic: ja l’haurien de tenir i, si no, haurien d’estar prou professionalitzats com per conèixer-lo.

    I això ho dic jo, que durant força temps he utilitzat el meu bloc per "informar" sobre les obres del meu carrer. Però intentant diferenciar, sempre, què extreia de diaris/mitjans, i què era el què publicava jo. O sigui: si que n’he escrit algun article per a mitjans, que després he enllaçat des del meu bloc, però no ho he pas fet al revés. 

    En fi, felicitats per l’èxit de la Catosfera, per la part que us en toca com a participants. I salut!  

  3. Jo crec que es fonamental. Un blog sense un dialeg no es res mes que un pensament expressat al aire, esta bé, pero es indiscernible de una pagina web corrent.

    En canvi, si a la idea que llança l’escriptor del blog al aire si suman veus, ja siguin acords o disacords, afageixen una dimensio extra que transforma la idea inicial en quelqom improvisat, quelqom viu, inesperat.

    A voltes son tonteries, i només fan que fer lletg, cert, peró si no es aixi, les informacions/idees/opinions que molts cops es troben en els comentaris son invaluables.

    Jo per la meva banda crec que l’esencia dels blocs son els comentaris, sense ells nomes son una forma de escriure paginas web clasiques.

  4. No crec que hi hagin gaires mes opcions que aceptar l’anonimat, despres de tot, que pasa si jo hem faig pasar per altri..? Es ben dificil (de voltes imposible) de saber si algu es qui diu ser.
    Nomes un pensament a salt de mata…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *