La teva llengua, és i ha estat, un punxó de consciencies, gràcies Pepe.
Amb el teu adéu i que us donin, has quedat descansat amb la teva trajectòria per aquesta terra.
Tot el que he llegit, aquests dies, sobre tu i les teves formes i maneres d’expressar-te amb plena llibertat m’han omplert de satisfacció. Estic completament d’acord amb tot el que han dit de tu.
Aquesta llengua tant incisiva i tant punxant, era la castellana. Per a tots aquells que es fiquen amb la Catalunya discriminadora del castellà, que s’ho facin mirar. Encara que parli en castellà, no li perdonaran mai el que ha dit i seguira dient, aquí no importa la llengua, aquí importa la paraula dita i això els hi ha fet mal i els hi continuarà fent.
Has estat un home lliure, com en Xirinacs, una profunda admiració et tinc i sempre et tindré. Valent, clar, nítit, conscient, compromès, amb els homes i dones que lluiten i lluitaran per l’alliberament social dels pobles del món.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
quin lluitador…quina passió de viure… quin cercador de tresors.