Vedrapitiús (Vedrà Pitiús)

Els dies s’allarguen, el sol puja, el fred es viu i la lluna ha fet el ple.

Ahir, al fosquet, vaig anar a mirar l’horitzò. Horitzò mig ennuvolat, brumes i la mar amb lleuger vent agregalat.
De sobte una llum a l’horitzò, fantasmagòrica, s’enlaire lentament entre mig dels núvols i les boirines, la lluna.
Solitària, dins l’inmensa mar, surt i escampa la seva tènue llum.
Sempre m’agafa, el moment precís sense cap càmera de fotos, vull retratar l’instant i no ho puc fer amb les mínimes condicions. El mòbil, sempre és un recurs empobrit per a captar el moment.
Aquí està el resultat, imatge fosca i llunyana, mai el moment viscut és el mateix i van cents i cents de moments viscuts, entre la lluna i jo.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!