Avui, fa un dia brillant i net, lluminòs i clar. Temperatura agradable, gener avançant amb les noves llums, principi d’esclat de flors i plantes.
Hi han ametllers, avellaners i d’altres arbres a punt d’esclatar. Finals de gener és el moment de la florida. Altres anys, meitat de mes, ja haurien florit, enguany el fred el fa més tardà.
Mentre la naturalesa segueix el seu cicle, el món segueix amb la conflictivitat i els enfrontaments, ara com fa 60 anys al pròxim orient. Estic ja cansat, a casa nostra, de la polèmica per la guerra( supòs que és Guerra) a la Franja de Gaza. La realitat pura i dura són les víctimes, sí les víctimes civils, dels palestins. S’apropen al miler.
Estarem d’acord que són del bàndol palestí?, no. Dons hi ha gent que encara diu que és, una lluita del exèrcit d’Israel, per defensar-se, defensar-se de què?. Dels míssils dels de Hamàs, cauen i han causat alguna víctima, però quantes?, 5, 7 o 10, no crec que hi arribin.
Allà a aquella terra, vora la mar, també nostra, els arbres com els ametllers, no poden florir, per què els hi han arrencat, colons hebreus o els hi han bombardejat els tancs de l’exèrcit israelià.
Que si genocidi, que si holocaust, que si terrorisme, de les dues classes, defensiu i resistent, com el palestí o, d’estat com l’israelià. No ens posarem mai d’acord, nosaltres des d’aquí no patim, in situ, la tragèdia humana que ja dura moltes dècades.
S’hauría de fer iniciatives des del món occidental per a potenciar les societats jueva i musulmana, no creient i laica, per a racionalitzar el conflicte, hi ha gent dins aquelles societats, encara minoritària, que cerca solucions de convivència política, dins un marc diferent sense components religiosos.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!