Vedrapitiús (Vedrà Pitiús)

Cada cop que me’n vaig de l’illa, vull gravar-me, el paisatge amb tots els colors de la naturalesa viva, records d’instants viscuts, plenament.

Tots els colors que veig, cada dia al matí, al migdia, al vespre i a la nit. Són colors distints cada dia, dèpen del cel.
L’any té a cada mes unes carecterítiques diferents, no hi ha monotònia, és captivador poder viure en aquest racó de món, on els dies i els mesos són, com a pel·lícules d’autors originals.

Me’n vaig emperò sé que tornaré. Sempre es torna allà on més hi estàs bé.
Caminar per entre els pins i les savines, trepitjar l’arena de les platges buides, mirar les muntanyes d’Eivissa, contemplar el Vedrà i El Vendradell, observar l’illot d’Espardell i més enllà el Tagomago. Són imatges que et queden gravades i quan tornes, ressegueixes si encara estan allà.

Tocar les pedres, olorar el romaní i la frígola, el vol dels virots, els fars de la Mola i es Cap de Barbaria, les figueres esteses damunt els camps de conreu, les cabres i els xots, rosegant. Tot un conjunt, natural i senzill, com hauría de ser la vida dels humans, sense gaires aspiracions, adapta-nos’hi.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!