En la present legislatura ERC ha quedat diluïda dins del Govern socialista, en l’anomenada "crisi de la llum" la invisibilitat s’ha fet evident (oximoron inevitable i redundant) : el conseller de la Vicepresidència, Carod, no ha badat boca malgrat l’explícit nom de la Conselleria i el conseller competent en la matèria s’en declara incompetent, no assisteix a l’última sessió de govern i desapareix de l’escenari.
El conseller Huguet, home vehement i del morro fort, conegut antany com "el Lenin del Bages", fa vuit dies que és de vacances segons fonts del seu propi Departamnet. Just quan Barcelona era a mitja llum, quan els ciutadans afectats agafaven les tapadores d’olles i cassoles i improvisaven un concert públic de primitiva percussió, el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa ha tocat el dos. Llengües suposadament beneites però, en realitat, de mal escoltar, fan córrer el rumor sinó la brama que el conseller Huguet no assistí a la sessió de govern del dimarts proppassat, l’última del curs, perquè patia del vici capital del mal d’ira amb raons suficients per a trinar:
les poques competències que exerceix en el que toca a indústria, comerç i turisme se les ha adjudicades l’home fort del Govern, el del cognom fortificat i plural, el conseller Castells. L’ha bandejat de les rodes de premsa i de les reunions amb associacions i patronals. El conseller Huguet treu-diuen- foc dels queixals (que encara que sigui expressió literària és cosa grossa) i com qui mana, mana i al Govern català qui mana són els socalistes i el socialista que més s’assembla a en Solbes és en Castells, és aquest qui mana i parla, el conseller republicà ha decidit, en venjança, avançar les seves merescudes vacances. Governar és una tasca feixuga!
Però res no passa. El món seguirà rodant, els dos moviments de rotació i translació no s’aturen. El Govern sense consellers i , inclús, sense president també governa. Ja ho diuen els francesos, que d’això en saben força, que passi el que passi, "tout se tient!". I així serà.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No hi ha cap necessitat de ser hipòcrita.
No sé si el conseller Huguet està irat (per cert, diria que és “treure foc pels queixals”) però en qualsevol cas ha fet el què és lògic.
Qui mana i decideix (i ho ha de fer segons he sentit a dir una vegada i una altre al vostre dirigent per exemple) és el President. Llavors si qui decideix, decideix que no pots anar a les rodes de premsa i de les reunions amb associacions i patronals com dius, està decidint que quan hi ha problemes qui ha de donar la cara no ets tu.
Suposo que us agradaria que, a més de no poder (o no saber) tenir el pes que els tocaria a ERC, a més fossin els seus consellers qui patissin el desgast.
Tan us costa no obsessionar-vos amb ERC?
I, si us plau, nous deixeu marcar l’agenda pels diaris. I menys per La Vanguardia diari que està agafant una escora ideològica els darrers anys que no té res a envejar a “Mundos y Razones” encara que reconec que amb més finesa habitualment.
i renoi quin govern!.
Cordialment,
Wu Ming.cat
http://blocs.mesvilaweb.cat/wuming
Aprofitant l’avinantesa podiem probar sense govern, com en els interludis dels pentartitos a Italia. Tot rutllaria mes bé, segur.
I estaliariem cales i tonteria.
Carme L., Carme L., … Vacances és el que haurieu de fer alguns, aprofitant que el poble sobirà us hi va enviar.
L’obsessio que teniu amb ERC es l’arbre que no us deixa veure el bosc. Com abans us n’adoneu, abans us deixarem tornar (a alguns, és clar).
Hola! Et deus preguntar perquè et llegeixo, si sempre és per dir que estic en desacord amb tu. No seria més fàcil no llegir-te? De tota manera, veig que no tots els lectors t’plaudeixen, sinó que més aviat et plouen les discrepàncies.
Espero que et prenguis amb humor tot això. Simplement, és l’estiu i tinc temps, i em dedico -entre moltes altres coses, afortunadament- a resseguir els blogs.
Sincerament, em penso que els convergents viviu amb una certa obsessió el tema d’ERC (i també el d’ICV, però en menor mesura). No sé si Freud en diria el complex de castració, però és obvi que voldríeu tenir allò que té ERC i vosaltres no: un tall del pastís. Al cap i a la fi, hi estàveu tan habituats… Els ionquis en diuen "passar el mono", d’això que teniu. I en certa manera sou uns ionquis del poder, als quals ara, de sobte, el camell no us serveix la mercaderia.
Perquè no fem propostes? Abans, fa anys, quan hom passava a l’oposició -que és una possibilitat democràtica, al capdavall- prometia allò de l’oposició constructiva. Ara això ja no existeix. El PP va rematar aquesta postura i vosaltres sembla que opteu per la via de la dreta dura: atacar l’esquerra per tots els flancs, acorralar, insultar, tergiversar les coses… En fi, potser l’oposició té la virtud de desemmascarar la gent i CiU no és res més que la dreta dura -catalana, això sí, tant catalana com el barri de Pedralbes-, la dreta de sempre, que no entén el món si està sota el seu domini. Què vols que et digui: això de "el Lenin del Bages" sona molt tronat. Què vols dir? Que Lenin és una encarnació del Mal?
Per allà a Llatinoamèrica sonen campanes que us fan mal a les oïdes: aquests governs filocomunistes… ai ai ai. Al cap i a la fi, Catalunya ha estat d’esquerres en totes les èpoques "normals " de la seva història, que no han estat gaires. Durant la IIa República, tan enyorada, fins i tot hi va haver consellers de la CNT. Què en diries, d’això? Horror! Anarquistes i comunistes al govern! Quin desgavell!
En fi, res més per avui. Bon estiu!
Carai, quin fixació que té la gent d’Esquerra (em sembla que, segons els seus dirigents, ja no és ERC) amb l’"obsessió". Que des de CiU es critica a Esquerra? Sí, és clar; i a IC i al PSC (PSC-PSOE) i al PP. Però és que, què fan aquests altres partits si no criticar-se entre ells i, sobretot, a CiU. Bé, ja sabem que CiU és el cupable de l’apagada, de la vaga de l’any passat a l’aeroport, de l’última avaria de RENFE al Túnel de Bellvitge…
No seré pas jo qui ha de defensar el comportament de CiU a l’oposició (encara no ha adoptat una posició clarament favorable al trencament amb Ecspanya). Ara bé, que potser era millor el comportament d’Esquerra, d’IC o del PSC (PSC-PSOE) a l’oposició? Com és que no es recorda i es critica l’"obsessió" amb CiU d’aquests partits quan eren a l’oposició i, sobretot amb Pujol? Encara recordo que enmig d’un gran incendi a la Catalunya central, el benaurat Ribó va dir, que, gràcies a aquell incendi, començava el final de Pujol. Encara es va haver d’esperar una mica. Però em va semblar molt malament que algú s’alegrés d’aquell gran incendi. I els companys d’oposició no en van dir re!
I pel que fa a la independència, és ben desmoralitzador sentir el Tardà criticar els crítics amb la monarquia, "perquè ara no és el moment"! Quan ho serà? Quan li vagi bé al Sapateru? Si aquests són els independentites, anem ben arreglats.
Amics que encara sou d’ERC, no us obsessioneu amb CiU i treballeu -treballem- tots junts.
Sovint em capfica vere tan de partidisme. Aquest cas é ben clar, l’Huguet ha estat missing. Que hi té veure Ciu i ERC?.
Es tracta de fer la feina. Mirem els fets, deixem de barallar-nos per res. Ens convé consellers que treballin quan hi ha un moment tant caotic com aquest.