Res no ho ha impedit. CiU, la força política amb més regidors a les demarcacions electorals de Girona i Lleida no presidirà les diputacions, ho farà ERC, el grup amb menys regidors; a molts ajuntaments no governarà CiU, malgrat tenir més regidors, sinó ERC o el PSOE. El PSOE paga i cobra peatge per poder governar Catalunya.
L’alternativa del PSOE a Catalunya no és el PP, és CiU. El nacionalisme majoritari és l’enemic polític que cal foragitar dels centres neuràlgics de govern i el PSOE, el nacionalisme espanyol , ha trobat en ERC el seu aliat i coartada. Enhoramala per al país, enhorabona per al PSOE.
Els vots dels electors d’ERC s’han convertit en fusta, en fusta no per a alimentar i fer avançar la locomotora nacional sinó per a fer una foguera on cremar els vots nacionalistes que no són seus i que l’estranya aliança de poder amb el socialisme espanyol vol convertir en cendres. I ERC, convertida pels seus directius en l’estiracordetes del PSOE, creu veure ja la cendra i no veu el foc que encén. I s’equivoca greument quan fa de la guerra socialista la seva guerra.
Enhoramala per al país!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Suposo que algun dia els llibres d’història hauran d’explicar aquesta fosca etapa del postpujolisme; hauran d’explicar les claus de la guerra civil entre CiU i ERC, els motius ocults d’aquest seguidisme botifler d’ERC el qual atorga al PSC tot el poder possible mentre la Catalunya amontillada s’espanyolitza cada cop més. Moltes coses hauran de ser explicades. Alguns parlen de convergenticidi. A mi només se m’acut remembrar la bíblica paràbola de Caïm i Abel. El pastor de cabres acaba occint el pagès. Manelic baixa de la muntanya… La gelosia, l’enveja, el ressentiment precipiten el fratricidi: "He mort Pujol, he mort Pujol…" voldrien cridar tots els manelics. Que no es facin il·lusions, perquè se’ls girarà la feina, que l’ombra de Pujol és ampla i allargada, que això d’aliar-se amb l’enemic (o amb el mateix diable) sempre porta males conseqüències. Jo encara guardo molta esperança: tard o d’hora, les coses cauen pel seu pes.
Els de CiU, a fer amics o esperar a tenir majories absolutes. Opto pel primer, així que anar d’acusador contra ERC no sé si és bona idea, millor seduïr-la, però amb un discurs nacionalment tan acomplexat, ambiguu i sense ambicions és difícil, potser sí que al final la gent votarà CiU com a mal menor, és al que aspireu?
De moment els votants d’ERC es van quedant a casa o si poden voten les CUP. Com no es renovi CiU i prengui el relleu a ERC com a referent, us ho veig difícil. La política montillista d’ERC és nefasta, sí, però quina pena que l’alternativa sigui tornar al mateix dels anteriors 23 anys…:( sense l’objectiu rupturista que ens cal.
Estranyíssim anàlisi quan CiU, pel que sembla, es reforça i pren espai al PP.
Vejam quan s’entendrà a CiU que si pacta amb ERC deixa tot l’espai d’esquerra i centre esquerra al PSOE i ICV. Un espai que a Catalunya és amplíssim, i on per ara ERC no hi ha fet forat suficient.
ERC fa el que ha de fer, segurament CiU també. Per tant calma. I en el cas particular de CiU, cal assumir que està a l’oposició i, sí que és qui pot treure partit del desgast del tripartit, i no el PP.
Al final potser hi ha qui s’acabarà creient que un pacte ERC-CiU seria sobiranista. El que seria és un desastre: la certificació, per a molts, que el catalanisme és un invent de la dreta.
És tan difícil entendre que el catalanisme ha d’estar a l’oposició i al Govern alhora, sense deixar espai a l’espanyolisme?
No és el que també passava quan CiU governava?
Illes Balears i País Valencià: Alternança PP i PSOE, amb algun partit minoritari que més malament que bé fa la viu-viu. Catalunya: Volen aconsseguir el mateix, alternança PP i PSOE amb CiU, ERC i IC de comparses barallant-se per les engrunes, així tindran la España una (excepte Euskadi) que tant desitgen els partits "nazionales", el més trist de tot això és que ERC els hi està fent la feina bruta… Per altra banda CDC hauria de repensar on és i qué fa, amb un símil futbolístic (perdó) sembla haver entrat en l’ocas de la era Cruiff, necessita urgentment un Rikjaart per no baixar a Segona, i traspassar a la actual Unió…
Paciència, dona…
Per començar és mentida que CiU hagi estat la força política amb més regidors a les demarcacions electorals de Girona i Lleida. CiU és una Federació de partits. Un d’ell religiós, de dreta pura, i confessadament regionalista, i l’altre pretesament de centre, agnòstic i possiblement sobiranista.
Concorren a les eleccions junts per interés estratègic antidemocràtic, donant prioritat als beneficis en vots per sobre de la lògica democràtica de demanar a la ciutadania si la relació de forces entre UDC i CDC ha de ser la que fa 30 anys es va fixar en 25-75%.
La diferència de projecte entre la dreta pura centralista-regionalista-corrupta representada per Duran i el centre-sobiranista que representa gent com en Carles Campuzano és MOOOLT més gran que no pas la diferència entre ERC i ICV o ICV i PSC.
Així que si repartim els vots que heu ajuntat per motius electorals, resulta que ja no representeu majoria de regidors.
En segon lloc, ERC no és el grup amb menys regidors d’aquestes demarcacions. És el tercer en discòrdia.
En tercer lloc, les diputacions les voten els regidors. No s’hi accedeix per ser la llista més votada.
En quart lloc, si haguéssiu volgut haguéssiu pogut TRANQUILAMENT arribar a la mateixa mena d’acords amb ERC als que ha arribat el PSC.
En cinquè lloc, què preteneu? Que ERC renuncii a presidir les diputacions per regalar-vos-les a vosaltres? Quin despropòsit!! És patètic, no ho veieu?
Finalment, la resta de l’argumentació de si Catalunya s’enfonsa perquè el PSC tindrà elements en aquestes diputacions, apliqueu-vos-ho a vosaltres, no a ERC.
Si totes aquestes consideracions tremendistes tenen sentit, com és que no demaneu el cap de l’Artur Mas i la cúpula del CDC i d’UDC per haver permés que ERC arribés a un pacte amb el PSC sense oferir una alternativa igual o millor?
És patètic que tota una ex-consellera d’educació no sàpiga ni fer números per entendre la realitat.
Sento haver estat tan estúpid avui, però n’estic fins al capdamunt que continueu insistint en que presentar-vos conjuntament us dona cap mena de legitimitat de cara a establir majories. És un atac directe al nostre sistema democràtic que si tingués èxit només serviria per fer desaparèixer ERC del panorama.
Benvolguda Carme Laure,
Referent al teu ús de metàfores
cinematogràfiques, et passo el poema que, aplicable més aviat a temes
globalitzadors, també expressa en bona mesura allò que també reculls.
Es tracta, il·lustrativament, de "Más madera", pertanyent al recull "A
la via morta" (va de ferrocarrils), a l’Emboscall, Vic, 2004
MÁS MADERA!
Más madera!, reclamava Marx, l’autèntic
no aquell burgès que assetjava
criades,
de qui fugien els amics,
espaordits
tement peticions de capital
propi, i sense retorn
Más madera!, sentim avui
i són corifeus fotogènics qui ho
exigeixen,
mentre contemplem, darrere
nostre,
vagons desballestats,
i mirem, de reüll, la boca de la
caldera
que a poc a poc ens arrossega
vers un foc insaciable.
Más madera!, repetim, d’esma,
en aquesta cursa esbojarrada
arribem! quan més aviat millor
fins elevar-nos
a la categoria de cendres
Esto es la guerra!
L’estratègia d’ERC és prou clara: intentar fer desaparèixer CiU i recollir-ne les restes. El problema és que les restes que en reculli potser no li serviran per altra cosa que per una comparsa del PSOE (PSOE-PSC) i quan ells tinguin majoria absoluta els d’ERC ja es poden anar calçant (sembla mentida que encara no coneguin el sistema PSOE, això que porta funcionant trenta anys!).
La qüestió és que l’enemic no és CiU ni és ERC. L’enemic és Ecspanya i els partits ecspanyols, perquè amb Ciu potser es podria fer poc camí cap a la independència, peròa amb el PSOE només es pot fer el camí dels crancs, el camí cap enrere. O cap a l’espanyolització de Catalunya.
És cert que CiU és poc nacionallista, però és que el PSOE és un paartit ultranacionalista ecspanyol, i que no em vinguin amb la diferència que el PP és centralista i el PSOE jacobí: per a Catalunya no hi ha diferència entre una actitud i l’altra. Per tant l’excusa d’ERC que CiU és poc nacionalista no serveix. O bé fem pinya tots els catalans o ja podem cantar el gori-gori al país.
Di que sí Carmen Laura, los rojos a las fosas, que es donde deben estar! Que bien escribes, y hasta en catalán, qué curioso!
No ho acabo d’entendre: durant 23 anys persones que ens sentíem independentistes i d’esquerres vam haver d’aguantar-nos amb un govern català i amb la majoria de governs municipals que no sentíem propers. I ens vam aguantar. Per força. En canvi, quan CiU queda fora del poder tot són escarafalls i queixes i denúncies. Una mica de til.la, de calma i de respecte pels qui, pacientment i educada, ens hem aguantat durant 23 anys.