A la segona guerra mundial els soldats americans clavaven amb xinxetes a les parets o a les guixetes cartells de dones atractives, llargues cames, bust insolent i blanquíssimes dents en la boca entreoberta, eren les "pin-up", les dones-emblema. Es popularitzà la paraula "pin" amb un ús restringit: diminutes xapes metàl·liques-logotips que es penjaven en gorres, jaquetes, bosses … i que trobaren un lloc convencional al trau de l’americana, antic receptor d’una flor i avui un inútil, desusat record d’un temps llunyà.
El "pin" pot ésser l’element distintiu d’un col·lectiu tancat, un gremi, els membres d’un govern, d’un Parlament, un club, pot ser també un record turístic, un no res publicitari i gairebé sempre una frivolitat.
Els partits polítics n’empren també com a distintiu ocasional en actes electorals : la rosa socialista, el cor que estima Catalunya de CDC… Un toc d’ingenuïtat en el dur quefer polític, que per raons d’edat i econòmiques comença a caure en desús.
ERC ha decidit renovar el seu "pin", el nou model és pla, horitzontal: un triangle (l’ull que tot ho veu) i una sola paraula ESQUERRA; ERC s’ha desprès de les paraules que fins ara, durant la seva història, l’han presentada i definida, "Republicana i de Catalunya" i com a identitat única ha adoptat amb caracters grans i rutilants una única adscripció, "ESQUERRA". La paraula basca que esborrà la llatina "sinistra" condemnada als inferns cristians i als de la novela negra.
Certament ERC , amb la nova xapa-emblema-logotip , amb un gest que l’apropa a la modernitat, ha convertit el "pin" dels anys 50 en el seu PIN, l’identificador que obre el món de la informació i la comunicació, el Personal Identification Number. Adéu ERC!, des d’ara simplement i natural Esquerra!.
Lluny queden aquells dies avant le tripartit en què el líder d’ERC, el diputat Sr. Carod, al Parlament lluïa jovialment al trau esquerre un "pin" picardiós, per a épater les bourgeois, innocent i disneylandià, la imatge d’en Mickey Mouse!. Eren altres temps i uns altres els burgesos!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Carme-Laura,
malauradament, té tota la raó. El canvi de "pin" vol dir alguna cosa. Mentre els doni suport, sempre usaré l’altre "pin", a veure quan dura.
una abraçada,
Emigdi
ESQUERRA s’ha esquerdat. D’ací un temps perdrá SQUERRA i nomes en quedará la E (D’Espanya). Cal que vinguin altres dirigens y prenguin el timó cap ala llibertat.
És una mica curiós que algú que no s’ha declarat mai republicana ara es fiqui amb esquerra per un canvi de logo. Per cert, des de fa temps, en els logos de CDC surt grossa la paraula "Convergència" i més petita la paraula "democràtica" i "de Catalunya", si és que surten, perquè moltes vegades no han sortit.
No confonguem el que són estratègies de màrqueting amb la ideologia política. Si ho fessim, podríem afirmar que CDC no és democràtica ni de Catalunya per aquesta mateixa regla de tres. I oi que amb aquesta informació el Cóc no hi estaria d’acord?
… anem a més (perdó, però era un eslògan del PP)
Sense entrar a discutir el perquè del canvi de logotip… tan avorrida és l’oposició que no hi ha cap altra cosa a tractar una mica més constructiva per al país -com per exemple discutir sobre política, programes, qüestions quotidianes que afectin allò que se’n diu ciutadania…- que una simple identitat corporativa?