Club 7 Cinema

Val més que la 42a Quinzena dels Realitzadors (i primera del nou responsable artístic, Frédéric Boyer) que avui se’ns ha anunciat resulti sorprenent a l’hora de la veritat. Perquè, de noms coneguts gairebé res. L’aposta pels nous realitzadors es fa evident: 11 llargmetratges (de 22) són primeres pel·lícules (que, per tant, opten al premi de la Càmera d’Or). I, com reconeix Frédéric Boyer, també es dóna enguany més protagonisme al documental. Per cert, que aquest nou delegat general de la Quinzena, s’ha manifestat públicament d’acord amb Thierry Frémaux, el delegat general del Festival de Canes: tancar la selecció ha estat difícil, perquè tot de pel·lícules no les han enllestides a temps, d’altres ens les han fet arribar massa tard, projectes que s’han esvaït pel camí… Ja es comença a notar l’efecte de la crisi (econòmica) i em penso que l’any que ve el notarem encara més. Les pe·lícules modestes, prospectives, poètiques, interessants, ho tenen malament perquè les produeixin, perquè cada cop poden comptar menys amb el suport d’algun distribuïdor. Alguns films arriben a Canes sols, sense venedor ni distribuïdor. Tanmateix, Boyer està molt convençut de la selecció que ha presentat i assegura que pensa presentar-ne les pel·lícules i defensar-les amb els cinc sentits. En tot cas, el que no ha fet Quinzena dels Realitzadors és recollir els descartats de la Selecció Oficial, com per exemple els nous films de Nicole Garcia, Guillaume Canet, Bertrand Blier, Julie Bertuccelli, Pablo Trapero, Bela Tarr, Djamshed Usmonov, Jonathan Nossiter o Joann Sfar. Per cert, dels títols que es rumorejava que hi serien, confirmats el de Christoffer Boe i el de Cam Archer.

42a Quinzena dels Realitzadors.

Els llargmetratges.

L’alegria (A alegria / The Joy) de Marina Méliande i Felipe Braganca
All Good Children, d’Alicia Duffy  –opera prima–
Tot anirà bé (Alting Bliver Godt Igen / Everything will be fine) de Christoffer Boe
Any de traspàs (Año bisiesto / Leap Year / Année Bissextile), de Michael Rowe –opera prima–
Benda Bilili !, de Renaud Barret i Florent De La Tullaye –opera prima, documental, inauguració–
La Casa Muda (The Silent House), de Gustavo Hernandez –opera prima–
Cleveland contra Wall Street (Cleveland Vs. Wall Street), de Jean-Stéphane Bron –documental–
Noies de negre (Des filles en noir / Young Girls In Black), de Jean-Paul Civeyrac
El vagabund (Ha’Meshotet / La vagabond), d’Avishai Sivan –opera prima–
Il·legal (Illégal), d’Olivier Masset-Depasse
Svet-Ake (The Light Thief), d’Aktan Arym Kubat 
Nen Jésus de Flandes (Little Baby Jesus of Flandr), de Gust Vandenberghe
La mirada invisible (The Invisible Eye), de Diego Lerman
Picco (Picco), de Philip Koch –opera prima–
Pieds nus sur les limaces (Lily Sometimes), de Fabienne Berthaud 
Les quatre vegades (Le quattro volte), de Michelangelo Frammartino
Shit Year, de Cam Archer
Somos lo que hay (We Are What We Are), de Jorge Michel Grau –opera prima–
The Tiger Factory, de Woo Ming Jin
Todos vós sodes Capitáns (Vous êtes tous des capitaines), d’Oliver Laxe –opera prima–
Two Gates of Sleep, d’Alistair Banks Griffin –opera prima–
Un verí violent (Un poison violent / Love Like Poison), de Katell Quillévéré –opera prima–

Sessions especials.

Stones In Exile, de Stephen Kijak –documental–
Boxing Gym, de Frederik Wiseman –documental-

Els curtmetratges.
 
Cautare, de Ionut Piturescu
Ett Tyst Barn, de Jesper Klevenas
Licht, d’ Andre Schreuders
Mary Last Seen, de Sean Durkin
Petit Tailleur, de Louis Garrel
Shadows Of Silence, de Pradeepan Raveendran
Shikasha, d’Hirabayashi Isamu
Tre Ore, de Annarita Zambrano
ZedCrew, de Noah Pink

FOTO Mike Jagger, a Stones in Exile, el documental sobre la gravació de l’àlbum dels Rolling Stones “Exile in Main Street“

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!