Club 7 Cinema

Promet-m’ho (Zavet (Promise Me This) / Prométeme / Promets-moi), d’ Emir Kusturica

Comèdia descordada, deliri de la desmesura, Promet-m’ho no tan sols confirma l’estancament del director d’Underground en el seu estil barroc i de “grand guignol”, sinó que està mancada de qualsevol mena de valor, llevat el malaguanyat talent de Kusturica per dotar les seves obres d’un ritme diabòlic, adobat per la banda sonora desfermada que signa Stribor Kusturica. Filmada en un llogaret de la regió d’Uzice, al sud de Belgrad, Promet-m’ho té de protagonistes una farcida galeria de personatges entranyablement estrafolaris: un avi i un noiet, que s’empesquen invents casolans dignes d’aquell mític professor del TBO; la seva vaca; una mestra ufanosa que desperta les primeres alegries pubescents al xicot i du al paroxisme del desig un excèntric i cantaire inspector d’ensenyament. Quan l’avi envia el nét a la ciutat, per vendre la vaca, comprar una icona i trobar una dona per casar-s’hi, apareixen en escena uns “simpàtics” mafiosos sense escrúpols i carregats de vicis, així com un parell d’acròbates de circ i, per descomptat, la noia cobejada pel xicot i els gàngsters, que la volen pel comerç de blanques. Tot ben sacsejat i remenat, conformant un fresc sobre la situació actual de Sèrbia, que Kusturica pinta com un país rosegat pels negocis mafiosos i la burocràcia, en què la ruralia es despobla; un món a part, amb el seu propi sentit de la justícia, en què tothom és bona gent, sigui criminal o granger. Partidari de la Gran Sèrbia, no cal dir que el ressentit Kusturica segueix disparant cartutxos contra l’ONU i la Unió Europea; per bé que en aquesta ocasió ho ha deixat en breus ratlles de diàleg (Comentari que vaig escriure ran de la projecció del film a Canes 2007 i que ja havia reproduït a l’article en què vaig comentar les pel·lícules vistes en aquell certamen).

FOTO Promet-m’ho, d’Emir Kusturica

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!