Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

5 d'abril de 2023
0 comentaris

“Només les bèsties”: trencaclosques rural massa ben lligat

Només les bèsties” / “Solo las bestias” / “Seules les bêtes”. Any 2019. Director: Dominik Moll. Guió: Dominik Moll i Gilles Marchand, basat en la novel·la homònima de Colin Niel. Repartiment: Laure Calamy (Alice Farange), Denis Ménochet (Michel Farange), Damien Bonnard (Joseph Bonnefille), Fred Ulysse (el pare de l’Alice), Bastien Bouillon (gendarme Cédric Vigier), Nadia Tereszkiewicz (Marion), Valeria Bruni Tedeschi (Evelyne Ducat),  Guy Roger ‘Bibisse’ N’Drin (Armand), Juliet Doucet (Amandine). Durada: 1h57. Vista el dia 04.04.2023, en VOSC, per FilminCat.

Sinopsi: Una dona, Evelyne Ducat, desapareix. Després d’una tempesta de neu, en troben el seu cotxe en una carretera arraconada. La policia no se’n surt. Cinc persones diferents, que hi estan vinculades, en tenen el seu particular punt de vista i cadascú té el seu propi secret.

Comentari.

Comença com un thriller rural, amb un ambient assilvestrat, marcat per la duresa d’un granger anomenat Michel i la del seu sogre malfiat, tot just mig contrarestat per la prestació amable (a vegades massa amable i tot) de la seva dona (diligentíssima treballadora social i mestressa de casa), però encruat pel personatge tèrbol, mentalment malaltís d’en Joseph. A través del punt de vista de cadascun d’ells, mostrat en episodis diferenciats i recomençats temporalment, ens acostem al misteri de la desaparició de l’Evelyne Ducat, al paper que hi ha jugat cadascú i als significats de les diverses escenes en què han participat. Tot seguit, l’argument s’obre i coneixem més bé la història de la desapareguda i una seva amiga, Marion. El trencaclosques es va completant, encara de manera prou interessant. Però ve el desafortunat cinquè capítol, en què s’acaba de relligar tot el puzle, fins al paroxisme narratiu, pur relat novel·lesc que s’imposa a qualsevol altra consideració dramàtica o expressiva i que du els personatges a extrems que només s’aguanten per la lògica impostada del relat. Al final, l’ambient enrarit s’ha esvaït del tot i poc hi importa res, a part de voler lligar caps i explicar la història al preu que sigui, a costa del valor de la pròpia pel·lícula.

I això que, en conjunt, es constitueix en un mosaic sobre el delit d’amor de personatges ben diferents: el patològic, el delitós, el clandestí, el pregon, l’internàutic… Una llàstima que s’hagi desaprofitat tot aquest potencial.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!