Club 7 Cinema

L’odissea de joves emigrants servida per Matteo Garrone i la pluja d’idees amb què proposa pensar Ava DuVernay, amb l’ajut de la Pulitzer Isabel Wilkerson, a “Origin” han protagonitzat la competició de la 80a Mostra de Cinema de Venècia: films per a reflexionar.

Mostra de Venècia 2023. La Competició.

De Matteo GARRONE, “IO CAPITANO“.  Durada: 2h01. Producció: Itàlia, Bèlgica. Amb Seydou Sarr, Moustapha Fall. Guió de Massimo Ceccherini , Matteo Garrone , Massimo Gaudioso i Andrea Tagliaferri. Nota sinòptica: la història de dos joves que marxen de Dakar cap a Europa. Una faula homèrica que narra el viatge aventurer de Seydou i Moussa. Una Odissea contemporània a través de les trampes del desert, els perills del mar i les ambigüitats de l’ésser humà. Comentari del director del Festival: odissea contemporània de dos nois africans que se’n van de Dakar impulsats pel somni d’arribar a Europa i, en canvi, viuran l’horror dels centres de detenció i els perills de travessar el Mediterrani amb un carro de mar (..) una pel·lícula en què Garrone renuncia al barroquisme estilístic i visual per recolzar-se en una narració senzilla i directa assumint el punt de vista dels protagonistes. Enllaços: IMDB, MyMovies | DE: Caramel |DI: 01 | EI: 07.09.2023.

Algunes reaccions:

Sergi Sánchez, a Twitter: A “Io Capitano”, Garrone evita en part les derives macabres del cinema “necessari”, en aquest cas protagonitzat per immigrants africans en ruta cap a Europa, centrant-se en la calidesa de l’amistat entre els dos herois i en la solidaritat d’una comunitat desemparada. Guy Lodge, a la crítica per a ‘Variety’: (..) Trencant amb títols italians com “Mediterranea” de Jonas Carpignano, “Terraferma” d’Emmanuele Crialese i “Fire at Sea” de Gianfranco Rosi, l’emocionant “Me Captain” de Matteo Garrone pren Europa no com a escenari sinó com un objectiu gairebé mític, traçant el gran viatge d’un adolescent senegalès de Dakar a Trípoli fins a un vaixell de migrants sobrecarregat amb detalls apassionants, de vegades agonitzants. Per a Garrone, això demostra un canvi d’enfocament enèrgic, donant lloc a la seva realització cinematogràfica més robusta i purament satisfactòria des del seu avenç internacional amb “Gomorra” fa 15 anys. Despullat de l’engany formal que li han caracteritzat pel·lícules com la sàtira mediàtica “Reality” i el folklore adult de “Tale of Tales”, “Me Captain” és sorprenentment clàssic en construcció i estil, guiant sàviament la nostra atenció lluny del seu segur toc de  director i cap a la història en qüestió, elaborada per un petit exèrcit de guionistes i col·laboradors a partir de relats de primera mà de migrants. Alguns es preguntaran raonablement si un equip creatiu predominantment italià és el millor qualificat per a retratar aquesta odissea. “Me Captain” (..) sí que té els seus moments de manca d’autenticitat, on l’estètica i els instints narratius occidentals de Garrone se senten una mica imposats al material, que difícilment té com a objectiu l’especificitat política o la complexitat poètica d’una pel·lícula com la història de fantasmes de migrants del director franco-senegalès Mati Diop “Atlantics”. Però és difícil no deixar-se atrapar pel gran impacte emocional de la pel·lícula, sincerament sentit, i allà on la perspectiva del director se sent poc qualificada, la de Seydou Sarr, el notable jove protagonista senegalès de la pel·lícula, marca la diferència (..).

D’ Ava DuVERNAY, “ORIGIN” (“Caste”). Durada: 2h15. Producció: EUA. Amb Aunjanue Ellis-Taylor, Jon Bernthal, Vera Farmiga, Niecy Nash-Betts, Audra McDonald, Nick Offerman, Connie Nielsen. Guió: Ava DuVernay, basat en “Caste: The Origins of Our Discontents“,  d’Isabel Wilkerson. El sistema tàcit que ha donat forma a Amèrica i narra com les vides actuals estan definides per una jerarquia de divisions humanes. Comentari del director del Festival: extret d’un llibre de l’escriptora americana premi Pulitzer Isabel Wilkerson, l’assaig més venut als Estats Units, que va canviar l’enfocament del discurs sobre el racisme a la societat nord-americana. Enllaços: IMDB, MyMovies.

Algunes reaccions:

Sergi Sánchez, a Twitter: El problema més gran d'”Origin” és el seu didactisme. Desmitificar el racisme davant del concepte de casta, i relacionar l’esclavatge amb l’antisemitisme nazi i el sistema de castes hindú és interessant, però DuVernay no es cansa de repetir-ho, i el discurs perd eficàcia. Peter Bradshaw,a la crítica per a ‘The Guardian’ li posa 3 estrelles sobre 5 i en diu: Ava DuVernay és una cineasta que fa temps que aposta per un cinema d’idees estimulant. El seu documental de 2016, “13th”, va ser una investigació sobre l’empresonament d’homes negres i el vincle entre la presó i l’esclavitud als EUA. Crec que va ser a aquesta pel·lícula a la qual li vam deure la revelació més gran sobre la guerra civil: la Confederació no va ser derrotada com Alemanya el 1945, sinó, de fet, com ho havia estat Alemanya el 1918 al final de la guerra mundial anterior, provisionalment i inestable. Ara ha pouat en la periodista i comentarista Isabel Wilkerson, la primera dona afroamericana a guanyar un premi Pulitzer de periodisme, i concretament al seu best-seller ‘Caste: The Origins of Our Discontents’, del 2020. El llibre va desafiar radicalment el concepte de raça a l’hora de pensar en la desigualtat i la injustícia i va demanar al lector que considerés la “casta”: patrons més amplis i gradacions de prejudicis. Al cap i a la fi, aquells observadors occidentals que poden estar d’acord que hi ha diferències reals i essencials entre blancs i  negres, gentils i jueus poden quedar desconcertats per la contínua injustícia de castes a l’Índia (això si hi hi pensen), que és igual de brutal (..). Com diu Wilkerson, hi ha “racisme” a l’Índia, però tots són marrons. El resultat és una pel·lícula amb urgència i sincera simpatia, però que no vaig poder evitar pensar que podria haver estat millor servida com a documental per centrar-me més directament en els temes implicats. En canvi, aquesta pel·lícula es dramatitza, fent que aquestes idees formen part del viatge personal de Wilkerson (..). Aquesta és una pel·lícula amb força i propòsit. Jonathan Romney, a l’article per a ‘Screen International’ en remarca: El docudrama d’Ava DuVernay sobre la casta és ambiciós en el seu abast però difícil de manejar en la seva execució. Peter Debruge, a la crítica per a ‘Variety’: (..) En lloc d’adaptar “Caste” directament (una tasca que requeriria un documental almenys tan enorme i ampli com el seu llargmetratge de 2016 “The 13th”), DuVernay opta per centrar-se en la mateixa Wilkerson. Això pot semblar una recepta per al desastre. Imagina una sèrie de moments “eureka” mentre la periodista fa una pluja d’idees amb els editors, recorre les biblioteques i arrufa el front davant del seu ordinador portàtil en camí de publicar el seu èxit de vendes. Com podria ser això cinematogràfic? Com podria ser convincent? La pregunta real podria ser: com podríem haver dubtat de la capacitat de DuVernay per fer-ho així, perquè aquí hi ha una directora que ha demostrat en múltiples ocasions la seva capacitat per canviar i replantejar la conversa. (..) La densa i enlluernadora pel·lícula de DuVernay conté intel·ligentment les entrevistes i les notes a peu de pàgina que van incloure la seva creació, mentre la càmera del DP Matthew J. Lloyd llisca per les prestatgeries de la casa d’Isabel per revelar els materials de referència que van inspirar el personatge. (..) El que fa que la pel·lícula de DuVernay sigui tan essencial és la manera com aborda el tema més difícil d’Amèrica. “Origin” fa comparacions, presenta exemples i permet la discussió. I subratlla la temuda “paraula R”, el racisme, que té una manera de desencadenar la fragilitat blanca i aturar les xerrades significatives en rumb. No cal ni tan sols estar d’acord amb Wilkerson, que va construir el seu argument sobre diversos estudiosos abans que ella (com els antropòlegs encoberts l’estudi dels quals “Deep South” va crònicar un estudi encobert aquí es recrea) que la casta és un mitjà més adequat per entendre les divisions basades en diferències arbitràries o inventades. La pel·lícula farà que la gent pensi i parli. Tal com ho dirigeix DuVernay, “Origin” és un remolí d’idees (..).

Mostra de Venècia 2023. Fora de Competició.

De Pema TSEDEN, “SNOW LEOPARD” / “IL LEOPARDO DELLE NEVI” / “XUE BAO”. Durada: 1h49. Producció: Xina. Amb Jinpa Jinpa, Xiong Ziqi, Tseten Tashi. Guió: Pema Tseden. Un pare i un fill discuteixen sobre si matar un lleopard de les neus que els ha entrat a casa i ha mort 9 ovelles. Enllaços: IMDB, MyMovies.

Algunes reaccions:

John Berra, a l’article per a ‘Screen International’ en remarca: La pel·lícula final de l’autor tibetà Pema Tseden és un estudi de la tensió entre tradició i modernitat.

D’ Alix DELAPORTE, “VIVANTS“. Durada: 1h26. Producció: França Bèlgica. Amb Alice Isaaz, Roschdy Zem, Vincent Elbaz, Pascale Arbillot, Pierre Lottin, Jean-Charles Clichet. Guió: Alix Delaporte, Alain Le Henry. La Gabrielle s’acaba d’incorporar a un prestigiós programa de reportatges. Sense formació clàssica, ha de superar els prejudicis per trobar el seu lloc dins d’un equip de periodistes experimentats. En immersió, de mica en mica anirà desvetllant el misteri d’aquests grans reporters, sempre apassionats, sovint divertits, de vegades ferits per la vida i la professió. I després hi ha Vincent, l’editor en cap del programa, a qui ella no para de pressionar… Enllaços: IMDB, MyMovies. | DF: Pyramide.

Sèries.

D’ Alen Drljević i Nemin Hamzagić, “I KNOW YOUR SOULS” / “CONOSCO LA TUA ANIMA” / “Znam kako dišeš” (EP. 1-2). Producció: Bòsnia i Hercegovina. Creada per Jasmila Zbanic i Damir Ibrahimovic. Amb Jasna Đuričić, Lazar Dragojević, Ermin Bravo, Mirvad Kurić, Emir Hadžihafizbegović, Selma Alispahić, Boris Isaković, Jasna Žalica, Kemal Rizvanović, Jelena Kordić, Tanja Šojić, Boris Ler, Faketa Salihbegović Avdagić, Izudin Bajrović, Lana Stanišić, Dino Bajrović. Enllaç: IMDB.

FOTO DE L’APUNT: “Origin”, d’Ava DuVernay

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!