Això vaig escriure sobre la primera Funny Games l’any 1997, en una crònica del Festival de Canes:
Funny Games és un obra dura i contundent contra el cinema que converteix la violència en espectacle: Haneke no es delecta en l’impacte de la bala sino que mostra el dolor que genera el crim. No en te prou i ens demostra també que nosaltres, espectadors, ens convertim en còmplices dels Tarantinos i companyia quan, des del pati de butaques som arrastrats a l’aplaudiment per un acte violent. Funny Games és una pel.lícula de pla seqüències i fora de camps, que relata la història del segrest d’una família burgesa el seu primer dia de vacances per un parell de nois ben educats i d’alta posició social que actuen com en un joc de rol.
FOTO Funny Games (Michael Haneke, 1997)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!