Club 7 Cinema

La sortida en DVD —a una part del nostre mercat— del magnífic film de Hou Hsiao-hsien Homes bons, dones bones (Hao nan hao nu / Good men, good women / Hombres buenos, mujeres buenas), m’ha fet córrer a comprar-me’l i em dóna peu a recuperar un escrit que li vaig dedicar el juliol de 1995. Aquí, a l’entradeta, n’avanço la sinopsi, una fitxa breu i enllaços informatius; anant a Vull llegir la resta de l’article, trobareu el meu escrit sobre la pel·lícula, així com la traducció d’unes interessants notes de la guionista CHU Tien-wen sobre el context històric i sobre el film.

Sinopsi Assetjada per un desconegut que no para de telefonar-li i passar-li per fax pàgines del diari personal que li ha robat, una actriu jove acaba per confondre’s amb el personatge que ha d’interpretar en una pel·lícula que segueix la història real d’una parella que, als anys quaranta, se’n va anar a la Xina continental a lluitar amb la guerrilla contra l’invasor japonès i, en acabat i tornats a Taiwan, van ser arrestats, acusats de ser comunistes.

Director HOU Hsiao-hsien. Guió Chu Tien-wen, basat en l’obra de Chiang Bi-yu i Lan Bo-chow. Fotografia Chen Hwai-en. Música Chen Hwai-en i Chiang Hsiao-wen. Muntatge Liao Ching-song. Producció 3H Films (Taiwan), Shochiku Kinema Kenkyû-jo (Japó). Durada 1h48. Festivals i premis Canes 1995 – en competició.

Repartiment Annie Shizuka INOH (Liang Ching, l’actriu / Chiang Bi-yu, la guerrillera), LIM Giong (Chung Hao-tung, el guerriller), Jack KAO (Ah Wei), Vicky WEI (la germana de Liang Ching), KING Jieh-wen (el cunyat de Liang Ching), TSAI Chen-nan (Ah Nan), LAN Bo-chow (Hsiao Dao-ying), LU Li-chin (senyor Hsiao), KAO Ming (Lee Nan-feng).

Més informació [imdb (angl.)] [allocine (fr.)] [mymovies (it.)] [Base Dades Cinema Xinès (angl.)]

Dist. DVD Esp. [Filmax] Dist DVD It. [Medusa Home Ent.]

FOTO Homes bons, dones bones, de HOU Hsiao-hsien

Autor interessat en les diverses formes de representació, Hou Hsiao-hsien reivindica, a Homes bons, dones bones, el valor del cinema com a eina per a repescar el passat i reflexionar-hi. La pel·lícula se situa al Taipei (Taiwan) d’avui en dia, on una noia rep trucades anònimes d’un desconegut que, a més, li envia per fax algunes pàgines del diari personal que li ha robat. Ella, antiga amant d’un gàngster, és actriu i ara es prepara per a la seva nova pel·lícula, en què donarà vida a una dona que, als anys quaranta i juntament amb una colla d’amics taiwanesos, van anar al continent a lluitar contra l’invasor japonès, van ser presos per espies per part dels xinesos i, després de patir presó i retornar a la seva illa, allí aviat foren represaliats com a subversius per part del règim ultranacionalista. Hi ha, doncs, tres històries —la situada als anys quaranta, l’ afer de la protagonista amb el gàngster i la seva actualitat de trucades anònimes i assajos del paper que haurà d’interpretar— i la pel·lícula va passant contínuament de l’una a l’altra —diferenciant-les amb la fotografia: en blanc i negre per al passat llunyà; de colors més aviat bruts per a l’ahir i amb imatges ben estilitzades per al present—. A més hi ha una veu “en off” que ens ajuda a situar-nos. Malgrat tot, en algun moment puntual resulta difícil de seguir. No obstant aquesta complexitat, que obliga a estar molt atent a la pantalla, Homes bons, dones bones acaba sent molt gratificant, perquè es converteix en una seriosa reflexió sobre el pas del temps, el canvi de valors socials i la permanència d’una ètica bàsica en els éssers humans. Una ètica que pot rebrotar en qualsevol moment, només que se la faci sortir a la superfície, i d’aquí el poder incitador de la memòria. Una memòria que s’activa des dels simples records personals, des del poder evocador d’un text o des de la capacitat reconstructora del cinema. I Hou Hsiao-hsien fa un cant a aquesta potencialitat del Setè Art —en l’any del seu centenari, 1995—, perquè creu fermament en la permanència d’una ètica individual per sobre de l’empobriment espiritual marcat per la Història. (Fragment, dedicat a la pel·lícula, a la crònica sobre Canes 1995, que vaig publicar al número 203 de la revista Som-hi, juliol-agost de 1995)

***

NOTES DE CHU TIEN-WEN (guionista d’ Homes bons, dones bones) SOBRE EL CONTEXT HISTÒRIC

La guerra contra el Japó

El Japó, que ja ocupa el nord-est de la Xina i en detenta el poder a l’ombra de l’estat titella de Manxukuo, envaeix la Xina el 1937. Comencen vuit anys de guerra. Al moment que la guerra comença, ja fa quaranta-dos anys que Taiwan és una colònia japonesa. Ran de la capitulació del Japó el 1945, Taiwan retorna a la sobirania xinesa.

El Terror Blanc

Després de la retirada de les tropes japoneses de la Xina, esclata la guerra civil xinesa, entre el Partit Nacionalista (KMT) i l’oposició comunista. El 1949, els nacionalistes es retiren del continent i es repleguen a Taiwan. La Guerra de Corea esclata el juny de 1950 i el president Truman envia la Setena Flota a patrullar per l’Estret de Taiwan. A partir d’aquell moment, l’illa —controlada pels nord-americans— passa a formar part de la línia frontal en el combat global contra el comunisme. Emparant-se en això, el règim nacionalista engega una campanya de repressió política a Taiwan. Les detencions secretes, els interrogatoris i les execucions de suposats radicals es coneixen amb la denominació “El Terror Blanc”

***

NOTES DE CHU TIEN-WEN SOBRE LA PEL·LÍCULA

La pel·lícula segueix tres fils narratius diferents. Un és una pel·lícula a l’interior de la pel·lícula. L’altre és la realitat present. I el tercer evoca un passat prou recent. Els tres fils els lliga una noia anomenada Liang Ching, convertida en actriu.

La pel·lícula a l’interior de la pel·lícula s’anomena Homes bons, dones bones. Mentre esperen la data encara incerta de començar-ne el rodatge, els actors assagen els seus papers. L’argument abastarà el període que va de la guerra contra el Japó dels anys quaranta fins al “Terror Blanc” dels anys cinquanta i posarà en escena gent i fets reals. El punt de partida de la història és una parella que va existir de debò: Chung Hao-lung i Chiang Bi-yu. Enduts per les ganes de defansar la pàtria, deixen Taiwan i passen a la Xina continental per a incorporar-se a un moviment de resistència clandestí de la província de Guangdong. Però els prenen per espies japonesos i de què va que no els executen. Superat aquell moment difícil, el moviment resistent els acull amb els braços oberts, que els fa confiança, encarregant-los tasques d’organització i formació de la guerrilla. Això els obliga a separar-se de la criatura que han tingut fa tot just sis mesos, que queda en mans d’una família adoptiva. Aquesta estada a la Xina els permet entendre les diferències entre el Partit Nacionalista, al poder, i l’oposició comunista. Ran de la desfeta japonesa, els retornen a Taiwan. A Chung Hao-lung el nomenen director d’un col·legi. Passa a formar part d’un grup clandestí d’oposició i n’esdevé l’editor del diari. La tardor de 1949, detenen el matrimoni, tots dos. Chiang Bi-yu va ser alliberada finalment; però a Chung Hao-lung el van executar l’octubre de 1950.

El període actual del film s’ambienta al Taiwan dels anys noranta. L’actriu Ling Ching farà el paper de Chiang Bi-yu a la pel·lícula Homes bons, dones bones. Els assajos, les lectures que fa sobre aquella època de la Història i la seva visió personal de la vida de Chiang Bi-yu es van barrejant de mica en mica, fins a confondre’s totalment. Se n’adona que el món és un terreny de combat en què els homes es barallen pel poder i els diners; el món que l’engoleix lentament. El seu diari personal l’hi han robat i és de ben segur el mateix que li ha près qui l’assetja amb trucades “mudes” i li envia per fax certes pàgines d’aquell diari. Aquestes experiències desagradables li reviscolen el seu propi passat…

Aquest passat seu se situa als anys vuitanta i abasta la curta temporada que va viure amb un home anomenat Ah Wei. A Ah Wei se l’han carregat i els seus assassins li ofereixen, a ella, com a compensació, tres milions de dòlars de Taiwan. És d’aquests diners que ella viu des d’aleshores.

La pel·lícula dins de la pel·lícula, la realitat del present i els records de Liang Ching sobre el seu propi passat s’entrelliguen. Com més va, més Liang Ching s’identifica amb Chiang Bi-yu. En tanta mesura que la mort d’Ah Wei sembla que es confongui amb l’execució de Chung Hao-lung. Cinquanta anys abans, la parella jove havia lluitat en nom d’ideals revolucionaris, visquent una mena d’utopia? O ella s’ho empesca davant la perspectiva que li ofereix l’ara i aquí?

Els homes moren per les seves lluites. Les dones sobreviuen per a calmar els territoris en guerra i donar testimoni de la Història.

***

FRASE DE HOU HSIAO-HSIEN

L’essència del temps és el canvi. El que vull mostrar en aquest film és el que persisteix: el veritable color i l’autèntica força dels homes i les dones.

***

Nota Els textos de Chu Tien-wen i Hou Hsiao-hsien els he tret del “pressbook” de promoció del film.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!