Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

4 de maig de 2011
0 comentaris

Canes 2011: “Un Certain Regard”

Els films d’ Un Certain Regard, llistats per ordre alfabètic del cognom del seu autor, amb enllaç a la fitxa del film i una brevíssima presentació.

Són 19 films, alguns dels quals, d’autors que anteriorment han estat a la Competició, com és el cas de Gus Van Sant, Bruno Dumont, Robert Guédiguian, Hong Sangsoo, Eric Khoo, Kim Ki-duk i Andrei Zvyagintsev. D’altres, de cineastes que van forjant una trajectòria que ha passat ja abans per Canes, com l’alemany Andreas Dresen, l’australià Ivan Sen, el francès Pierre Schoeller, el romanès Catalin Mitulescu, que havien estat al Regard; com els brasilers Juliana Rojas i Marco Dutra, el mexicà Gerardo Naranjo que havien estat a la Setmana de la Crítica, i com la libanesa Nadine Labaki i el georgià Bakur Bakuradze, que van debutar a la Quinzena dels Realitzadors, o el nord-americà Sean Durkin, que arriba avalat per Sundance, havent-se revelat amb un curt a la Quinzena de l’any passat. Comença a ser molt significatiu també el fet que dos dels directors seleccionats han tingut curts seleccionats per la Cinéfondation i tres hagin estat a la Residència de la Cinéfondation (per cert, dos d’aquests, els projectes que hi han desnvolupat, són els que ara es veuran al Regard). Per a arrodonir-ho, Na Hong-jin, que tingué la seva “opera prima” Fora de Competició el 2008. Així doncs, aquesta és una edició basada en valors coneguts, amb només dues primeres pel·lícules (i encara, d’autors reconeguts en la seva etapa curtmetratgista anterior).

Canes 2011: “Un Certain Regard”

El caçador (Okhotnik | The Hunter | Le chasseur), de Bakur Bakuradze. El caçador Ivan Dunaev viu en una granja amb la seva família i el seu braç dret, Viktor. Topa amb una presonera de qui s’enamora, però li desapareix. A Shultes, l'”opera prima” del georgià Bakuradze, també una dona capgirava el món del protagonista. Durada: 1h50.

Halt Auf Freier Strecke (Halt auf freier strecke | Stopped on track), d’Andreas Dresen. A un home de quaranta anys se li diagnostica càncer terminal i ell i la seva família miren de tirar endavant la vida quotidiana i d’acceptar allò inevitable. Dirigeix l’alemany Andreas Dresen, el d’ Al setè cel (Wolke 9) —l’enamorament entre una dona casa de 60 anys i un avi de 76, premiada a Un Certain Regard—. Durada: 1h35.

Fora Satanàs (Hors Satan), de Bruno Dumont. Joves marginals rondant per les dunes de Pas de Calais, amb el dimoni pel mig… Un home misteriós mata el pare violent d’una noia i ajuda una criatura, hi ha un miracle i és aleshores que s’esvaiex el misteri que l’envolta… Dumont pur. Durada: 1h50.

Martha Marcy May Marlene (Martha Marcy May Marlene), de Sean Durkin. Una dona se’n va a viure amb la germana i el seu marit, fugint d’una secta; però allà acaba d’enfonsar-se, incapaç de relacionar-se. Al repartimet, Elizabeth Olsen, Brady Corbet, Hugh Dancy i John Hawkes. Autor del curt Mary Last Seen, Durkin debuta amb aquesta “opera prima” presentada a Sundance. Durada: 1h41.

Les neus del Kilimanjaro (Les neiges du Kilimanjaro | The Snows of Kilimanjaro), de Robert Guédiguian. Amb els habituals Ariane Ascaride, Jean-Pierre Darrousin i Gérard Meylan, i els joves Grégoire Leprince-Rinquet, Adrien Jolivet i Robinson Stévenin, Guédiguian signa una nova crònica de la classe treballadora: parella granadeta i obrera, impactada per l’agressió de què són víctimes, orquestrada per un de la seva classe social. Durada: 1h47.

Bellesa (Skoonheid | The Struggle), de Olivier Hermanus. La brega d’un pare contra els seus impulsos sexuals, enderiat com està amb l’amic del seu fill adolescent. Dirigeix el sud-africà Hermanus, premiat a Locarno amb Shirley Adams (2009). Durada: 1h38.

El dia que ell arriba (The Day He Arrives), de Hong Sangsoo. Un director de cinema fa cap a Seül per a trobar-se amb un amic; abans no el troba, topa amb un actriu que coneix, hi xerra; s’engata, va a ca l’exnòvia. Quan finalment és amb l’amic, van a un bar, la mestressa del qual s’assembla a l’exnòvia. S’hi afegeix un exactor amb negocis al Vietnam; agafa una trompa… Comèdia a l’estil deliciós de Ha ha ha (premi Un Certain Regard 2010). Durada: 1h19.

Bonsai
(Bonsái | Bonsai) de Cristián Jimenez. En Julio s’enamora d’Emília a classe, en un curs sobre Proust. Al cap d’anys, ell va a la recerca del temps perdut… entrampat en la ficció que s’ha muntat: d’amagat escriu un manuscrit inspirat en aquell amor. Adaptació de Bonsai, d’Alejandro Zambra, a càrrec del director xilè Cristián Jiménez ( Ilusiones ópticas). Durada: 1h42.

Tatsumi (Tatsumi), d’Eric Khoo. Per primera vegada es du a la pantalla les histories del “mangaka” Yoshihiro Tatsumi. Film d’animació en què el cineasta de Singapur Eric Khoo s’inspira en l’obra semiautobiogràfica de Tatsumi A Drifting Life i en els seus relats breus Hell, Beloved Monkey, Just a Man, Occupied i Good Bye, per a bastir-ne un “biopic” amb força càrrega de ficció. Durada: 1h34.

Arirang (Arirang), de Kim Ki-duk. Un film terapèutic per al cineasta sud-coreà? Un deliri a la “Von Trier”? “Arirang” fa referència a un pas de muntanya (Amb Arirang enfilo un turó en aquesta vida, ha escrit Kim Ki-duk) que, en l’imaginari, és un punt de trobada d’amants a la terra dels somnis. Durada: 1h40.

I ara on anem? (Et maintenant on va où? | Where do we go now?) de Nadine Labaki. En un poble arraconat del Líban, envoltat de mines, les dones cristianes i musulmanes tramen un complot per evitar que els seus homes es matin entre ells. De la directora libanesa Nadine Labaki, que va debutar amb Caramel. Durada: 1h50.

Loverboy (Loverboy), de Catalin Mitulescu. Si el romanès Mitulescu, va evocar l’època comunista, el passat, a Com he celebrat la fi del món (2006), ara se centra en un noi ben jove de l’actual Romania capitalista, imatge viva de certes icones masculines occidentals, que viu de traficar amb les xicotes que sedueix… i topa amb la realitat humana del que està fent. Durada: 1h35.

Yellow Sea (Hwanghae | Yellow Sea | The Murderer) de Na Hong-jin. Un taxista xinès carregat de deutes i delerós de retrobar-se amb la dona a Corea, accepta un encàrrec criminal del mafiós que li promet ajudar-lo, però res no surt com es podia pensar… Del director del thriller furiós, vist a Canes fora de competició i a Sitges, The Chaser (2008). Durada: 2h20.

Miss Bala (Miss Bala), de Gerardo Naranjo. Laura s’aferra al somni de guanyar el concurs de bellesa, en un Mèxic dominat pel crim organitzat. Somni que se li enfonsa quan membres d’un càrtel la segresten. Basat en cas real. Produeix Gael García Bernal i dirigeix el mexicà Gerrado Naranjo, el de Drama/Mex (2006) i Voy a Explotar (2008). Durada: 1h53.

A reveure (Bé Omid é Didar | Au revoir), de Mohammad Rasoulof. Ficció sobre una jove advocada de Teheran que vol marxar del país i malda per aconseguir el visat. Rodada semiclandestinament aquest hivern, en què la tirania islamista l’ha condemnat a presó i vint anys de prohibició de fer cinema, està interpretada per Leyla Zareh, Fereshteh Sadreorafai, Shahab Hoseini i Roya Teymorian. Durada: 1h40.

Treballar cansa
(Trabalhar cansa | Travailler fatigue), de Juliana Rojas i Marco Dutra. Una mestressa de casa de Saõ Paulo es troba que, quan finalment pot tenir el seu petit negoci, el marit li queda en atur, les coses se li giren a casa i, per acabar d’adobar, li apareixen tot de problemes a la botiga. Debut del tàndem brasiler Juliana Rojas i Marco Dutra. Durada: 1h40.

L’exercici de l’Estat (L’exercice de l’état | The Minister), de Pierre Schoeller. Els germans Dardenne produeixen aquesta ficció que reflexiona sobre els homes d’Estat a la societat d’avui en dia. Amb Olivier Goumet i Michel Blanc. Durada: 1h55.

Toomelah (Toomelah), d’Ivan Sen. En Daniel, un nen de deu anys que pertany a una arraconada tribu aborigen, es deleix per ser tot un gangster. Engarjolen el camell per a qui trafiqueja i, sol i vulnerable, té l’oportunitat d’un altre futur. Dirigeix l’australià Ivan Sen, especialista a tractar dels aborigens en la societat actual. Durada: 1h46.

Olso, 31 d’agost (Oslo, August 31st | Oslo, 31. August | Le 31 août à Oslo), de Joachim Trier. El cineasta noruec, nascut a Dinamarca, narra 24 hores en la vida de l’ Anders, un home de trenta-quatre anys, intel ligent, guapot i de bona família, profundament turmentat per totes les oportunitats que s’ha deixat perdre i tota la gent que ha defraudat. Durada: 1h35.

Inquiet (Restless), de Gus Van Sant. Pel·lícula que inaugura Un Certain Regard, amb què, després de Milk, segueix treball a redós dels grans estudis. Relat iniciàtic amb dos adolescents (Mia Wasikowska, Henry Hopper) tocats per la mort. Durada: 1h31.

Elena (Elena), d’ Andrei Zvyagintsev. Film de cloenda, incorporat a la selecció oficial el dia 04.05.2011.  la història d’un pare que refà el vincle amb la filla distant, la hi deixa l’herència i, de retruc, provoca el neguit en la seva dona, que veu perillar el futur econòmic del seu propi fill i els néts. De l’autor d’ El retorn (2003) i El desterrament (2007), el rus Zvyagintsev. Durada: 1h49.

***

FOTO © Festival de Cannes Element de la imatge gràfica de la 64a edició del certamen

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!