Club 7 Cinema

Aquesta foto de Faye Dunaway, que Jerry Schatzberg féu el 1970, és el motiu central del cartell oficial de la 64a edició del Festival de Canes.

Jerry Schatzberg guanyà la Palma d’Or de Canes el 1973, amb Espantaocells (Scarecrow | Espantapájaros | L’epouvantail). Aleshores, tot just feia tres anys que havia començat la seva carrera cinematogràfica. Anteriorment, s’havia dedicat a la fotografia i la seva obra es publicava en revistes com ara Vogue, McCall’s, Glamour i Life Magazine. D’entre els seus treballs més famosos en aquell camp, una sèrie de fotografies de Bob Dylan preses als anys seixanta (d’entre les quals, la de la tapa del disc “Blonde on Blonde”).

El debut de Schatzberg com a director va ser amb Puzzle of a Downfall Child (Portrait d’une enfant déchue), protagonitzada per Faye Dunaway, pel·lícula la versió restaurada de la qual es projectarà al decurs del Festival de Canes, en presència del cineasta i l’actriu (que, per cert, havien estat parella sentimental a final dels seixanta).

El vincle de Jerry Schatzberg amb Canes es remunta precisament fins aquells inicis. per ser exactes, al seu segon treball, El pànic a Needle Park ( The panic in Needle Park | Pánico en Needle Park | Panique à Needle Park), que, si bé va significar la descoberta d’un aleshores jove Al Pacino, va comportar el premi d’interpretació femenina a Kitty Winn a l’edició de 1971. I ja de seguida vingué la Palma d’Or per a Espantaocells. Tanmateix la seva trajectòria exitosa s’estruncà un pèl aquí, per bé que tornaria al certamen el 1976, presentant en competició Sweet Revenge (també coneguda com a Dandy, The All American Girl | Vol à la tire); el 1981, fora de competició Honeysuckle Rose; el 1987, projectaria a Quinzena dels Realitzadors, Street Smart (Street Smart | El reportero de la calle 42 | La rue), i encara tornaria a la competició el 1989, amb L’amic retrobat (Reunión | El reencuentro del amigo | L’ami retrouvé). A més, el 2003, ja va veure com el Festival projectava la còpia restaurada de la seva Espantaocells i just l’any següent, va formar part del Jurat de la Competició Oficial (presidit per Quentin Tarantino).

Per la seva banda, Faye Dunaway, la Faye Dunaway de Bonnie and Clyde; la d’ El cas Thomas Crown; la de Petit Gran Home; la de Chinatown… ha estat convidada d’honor en diverses ocasions, a Canes. En particular va tenir l’honor de lliurar la Palma d’Or a Wim Wenders per Paris, Texas, i el Premi de Millor Director a Nuri Bilge Ceylan, per Les tres mones.

L’organització del Festival, comentant la fotografia del cartell oficial d’enguany, ha manifestat que Dunaway, model de sofisticació i de gràcia intemporal, encarna un somni cinematogràfic que el Festival de Canes vol mantenir viu.

El cartell és obra de l’agència H5 (que també s’ha fet càrrec de tota la imatge visual d’aquesta 64a edició del certamen).

FOTO Faye Dunaway © photo by Jerry Schatzberg – Artwork: H5 (M. Lelièvre, B. Parienté)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!