Club 7 Cinema

Ran de la projecció al Festival de Sitges, ja vaig dedicar un article breu , una ràfega a Chinjeolhan geumjassi / Sympathy for Lady Vengeance / Lady Vengeance / Lady Vendetta, de Park Chan-wook. Del director d’ Old Boy n’hem parlat i, si no hi ha res de nou, en seguirem parlant, ran de Sitges 2007, ja que s’hi projecta I?m a Cyborg, but that?s ok, el seu darrer treball. Aprofitem, doncs, l’estrena de Sympathy for Lady Vengeance per seguir-li la trajectòria. Fem un cop d’ull a les crítiques que se n’han publicat.

Per Nando Salvà, a l’ Estiu d’ El Periódico (divendres, 10 d’agost de 2007), es tracta d’una pel·lícula sobre la venjança, i l’èxtasi i agonia que aquesta proporciona. Considera que Park Chan-wook s’allunya de les obres obres anteriors i aquí hi ha el problema -remarca Salvà-: no tant perquè una història tan misantròpica hauria de descartar l’expiació, sinó perquè els mètodes, tot i que purament esperpèntics, mai aclareixen si el que pretén el cineasta és simplement exercitar l’humor negríssim o satisfer l’audiència amb la seva violència moral.

La breu però concisa crítica de Nando Salvà,  a l’ Estiu d’ El Periódico, podem llegir-la clicant aquí: Còmoda ambigüitat de Chan-wook

A l’ Avui, Carlos Losilla en parla en termes de "Banalitat i mal gust". En faig cinc, a "Vull llegir la resta de l’article".

Foto: Sympathy for Lady Vengeance

L’ abast ideològic de  Carlos Losilla (Avui, 12 d’agost de 2007) queda força clar, crítica rera crítica: això està bé, tant perquè fa  evident la seva coherència i la seva solidesa crítiques, com perquè fa ostensible el seu tarannà doctrinari, de fidelíssim i devot sectari dels llançadors de "fatwas" contra determinats cineastes i certs cinemes, com ens demostra que té una ceguesa i una sordera militants contra allò que no s’avé al motlle prefabricat i, particularment, al cinema sacsejat per algun neguit d’espiritualitat que ve d’Orient. Dic això, ara i com a prèvia, arran del que ha escrit sobre Sympathy for Lady Vengeance; però, ja sabeu que no és pas la primera vegada que en faig esment. Fins i tot, no és pas que jo defensi especialment Sympathy for Lady Vengeance; però no es tracta de voler coincidència d’opinions, sinó dels arguments que es fan servir i del que s’hi destil·la, del que jo considero prejudici crític. 

Per descomptat, no estic parlant de les frases amb què Losilla vol provocar (però se li veu el llautó), de la mena: "incapaç d’amagar el seu preciosisme matusser, digne del basar xinès de la cantonada". Oh, quina gràcia, quina sortida…! (per què "xinès"? Perquè, com que Park és oriental -sud-coreà-, apa vinga, "xinès"?). Tanmateix, no parlo d’això, evidentment que no.

Podeu llegir l’article de Losilla (Avui, 12 d’agost de 2007) , clicant aquí:  Banalitat i mal gust

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!