Club 7 Cinema

Mónica del Raval (Mónica del Raval), de Francesc Betriu

(..) trasllada la condició esperpèntica de la “protagonista” a la descripció d’un país i uns costums que semblen aturats en el temps, encara plens de caspa. I això és el que se’n diu ser fidel a un mateix (Carlos Losilla, Avui)

Prostituta immensa i inabastable, orgullosa i descarada, sarcàstica i tendra i molt porca, treta d’una desventura de Makinavaja o una fantasia de Fellini, explica una història de vida que Betriu explora i modela per convertir en vehicle d’un exercici desenfadat d’arqueologia i antropologia urbana (Nando Salvà, El Periódico)

(..) aconsegueix amb aquest documental -divertit i oportú- signar una de les seves millors obres (Carles Mir, Time Out Barcelona)

Cap al final de la pel·lícula, Mónica reconstrueix una època de luxe que va passar amb un client que l’omplia de favors (Jordi Puntí, El Periódico)

Els enllaços amb aquestes crítiques, també anant a Vull llegir la resta de l’article.

FOTO © Baditri Mónica amb Ronaldo, a Mónica del Raval, de Francesc Betriu

Altres veus: “Mónica del Raval”, de Francesc Betriu

***

CRÍTIQUES I RESSENYES.

Carlos Losilla (Avui): Ganes de molestar.

Nando Salvà (El Periódico): Orgull lumpen.

Carles Mir (Time Out Barcelona): Mónica del Raval.

***

ALTRES ARTICLES.

Jordi Puntí (El Periódico): Mónica al Via Veneto.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!