Club 7 Cinema

(..) aborda sense complexos un tema delicat a “Memory”: l’amor entre una assistenta social (Jessica Chastain) i un home afectat d’una demència precoç (Peter Sarsgaard), escriu Bernat Salvà, al diari ‘El Punt Avui’. (..) advoca per la serenitat, l’aplom i un profund respecte envers els seus personatges principals, una treballadora social (Jessica Chastain) i el desconegut (Peter Sarsgaard) que la segueix una nit a casa. Són dues persones oposades en la seva relació amb la memòria: ella vol oblidar tant sí com no el que li va passar en el passat i ell voldria recordar tot el que fa, tot el que li passa. A partir d’allà, Michel Franco proposa un commovedor melodrama romàntic rodat amb sobrietat, escrit amb cautela i molt ben interpretat (Peter Sarsgaard va guanyar la Copa Volpi al millor actor a Venècia), que planteja molts temes i tots els resol molt bé, escriu Desirée de Fez, al diari ‘El Periódico’.

Sinopsi: La Sylvia és una treballadora social que mena una vida senzilla i estructurada: la seva filla, la feina, les reunions d’Alcohòlics Anònims. Tot això salta pels aires quan en Saul la segueix a casa després de la reunió de l’institut. La seva trobada sorpresa els impactarà profundament, a tots dos, en obrir la porta al passat.

Amb Jessica Chastain, Peter Sarsgaard, Brooke Timber, Merritt Wever, Elsie Fisher, Jessica Harper, Josh Charles.

Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.

Festivals i premis: Venècia 2023 – Competició, Copa Volpi Millor Interpretació (Peter Sarsgaard).

Un cert perfil del director. Michel Franco va manifestar a ‘Variety’: Sempre m’han interessat la gent trencada i les famílies disfuncionals, en el que bé podria ser un resum temàtic de la seva filmografia, en què trobem una sèrie de títols que han passat pel Festival de Canes i d’altres, més recents, que ho han fet per la Mostra de Venècia. La seva òpera prima, “Daniel y Ana” (2009) -dos germans i millors amics, es veuen obligats a fer front a un trauma inimaginable després de ser segrestats i obligats a tenir relacions sexuals davant la càmera- la va presentar a la ‘cannoise’ Quinzena dels Realitzadors. I dos anys més tard, guanyava el Premi Un Certain Regard amb “Después de Lucía” (2011) -una filla adolescent passa per abusos psicològics, sexuals i humiliacions per no crear més problemes al seu pare, vidu i depressiu, amb qui s’han anat a viure a Ciutat de Mèxic i la relació amb el qual, cada cop més distant, va marcada per la violència present cada vegada més en les seves vides-. El 2015 entrà en Competició, i hi guanya el Premi al Millor Guió, amb “Chronic” (2015) -en què Tim Roth és un abnegat cuidador de malalts terminals amb una vida privada desastrosa i que ha de refer el vincle amb la seva pròpia família, que havia abandonat-. I el 2017 va ser l’última ocasió que va participar al Festival de Canes, amb “Las hijas de Abril” (disponible a Filmin) -en què Emma Suárez és la mare que vol ajudar les seves dues filles, especialment una de joveneta que ha quedat prenyada, però quan el nadó arriba canvia de comportament i queden justificades les reticències d’aquesta noia de demanar ajuda a la mare-, guardonada amb el Premi del Jurat d’Un Certain Regard. A partir d’aquí, Michel Franco s’ha instal·lat a la Mostra de Venècia, on hi ha presentat “Nuevo orden” (2020), disponible a Filmin, -una família de classe alta celebra un gran casament, mentre als carrers de Ciutat de Mèxic hi ha moltes protestes violentes contra la injustícia social que acaben amb un sanguinolent cop d’estat…-, guanyadora del Gran Premi del Jurat; “Sundown” (2021), disponible a Filmin, -altre cop amb Tum Roth, ara acompanyat de Charlotte Gainsbourg, en el rol d’una adinerada família britànica que són de vacances a Acapulco quan reben una trucada que els fa saber d’un esdeveniment fatal, davant del qual, ella decideix tornar i ell es queda, indiferent al que passa, aguditzant-se en extrem les diferències entre tots dos-, i “Memory” (2023).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!