Club 7 Cinema

Els condemnats (Los condenados / The Damned), d’Isaki Lacuesta

No és difícil (de fet, potser és massa fàcil) interpretar “Los condenados” com una revisió cinematogràfica (com també ho són “L’estratègia de l’aranya”, de Bernardo Bertolucci, i “Lone star”, de John Sayles) del “Tema del traidor y el héroe” que, en un conte de dues pàgines memorable, va formular Borges (Imma Merino, El Punt)

Lacuesta ha explicat que els orígens de “Los condenados” es remunten a un viatge que fa sis anys el va portar fins a l’Argentina. Allà va conèixer “històries d’amistat i desemparament, d’herois i traïdors”. Els fonaments de la pel·lícula cal situar-los en unes filmacions quasi clandestines sobre les excavacions d’una fossa comuna de la batalla de l’Ebre, filmades per al documental “Soldats anònims”, de Pere Vilà. També ha tingut molt en compte una afirmació que l’escriptor Joseph Conrad va escriure el 1911: “Un home que es resigna a matar no ha de fer gaires esforços per resignar-se a morir” (Lluís Bonet Mojica, Time Out Barcelona)

L’atmosfera claustrofòbica d’unes excavacions on un grup d’antics guerrillers i uns quants joves intenten trobar el cos d’un company assassinat fa anys, serveix a Lacuesta per reflexionar sobre la lluita armada i arribar a conclusions gens tranquil·litzadores. Alhora, no obstant, el retrat d’aquest món tancat li permet fer-lo esdevenir una mena d’abstracció en el temps i l’espai (..) que parla més dels mites que de la realitat, de les fantasies de l’imaginari humà que del seu comportament (Carlos Losilla, Avui)

Lacuesta trena un sentit i sensible (i duríssim) joc de relacions, de dubtes i rancors, d’incerteses i temors, mostrant la pervivència de la memòria i com el passat evoluciona cap al present deixant al seu darrere tants interrogants sense respondre (Quim Casas, El Periódico)

Isaki Lacuesta (Girona, 1975) és fill de l’orfandat ideològica. No va conèixer la dictadura franquista i va viure en bolquers els anys de la transició, i malgrat això resulta apassionant veure com en la seva darrera pel·lícula (..) intenta comprendre alguna cosa d’aquell pare que va desaparèixer. Isaki té la certesa que aquest s’ha convertit en ésser fantasmagòric, és el fantasma que plana damunt la història i que esquitxa tots els membres d’una certa generació que no va conèixer res de les velles lluites (Àngel Quintana, El Punt)

Isaki Lacuesta carrega sobre l’espatlla el nostre present desencantat políticament oblidant que, com diu Haneke, són els lluidators els autèntics optimistes, i ho fa d’una manera impròpia d’algú que va rodar la prometedora “CRAVAN VS CRAVAN”, revelant-se com un autor incapaç de crear perles que ell mateix adora com “Sexperiencias”, “Vampyr Cuadecuc”, “De nens”, “20 años no es nada” o “Honor de cavalleria” però capacitat per entomar el discurs de cineastes notables com Isabel Coixet o León de Aranoa. Resulta especialment lamentable que algú que s’ha educat als marges ens ofereixi un producte com aquest per què ens fa adonar que no ha entès res (Juan Silenci, en un comentari que ha fet a un altre apunt d’aquest blog)

Isaki Lacuesta: “Aquesta és una pel·lícula narrada en present, sobre temes actuals, i amb uns personatges que volen reescriure el passat per a la generació futura, desitgen llegar als joves una herència ideològica. Tot acte passat comporta conseqüències i responsabilitats presents o futures que no podem esquivar” (Nando Salvà, El Periódico)

Isaki Lacuesta: “(..) temia que contextualitzar la història en un lloc concret fes pensar a la gent que es tractava d’una història sobre aquell país, i jo no volia parlar de la memòria històrica sinó de com el present pot condicionar el futur” (Xavier Roca, Avui)

Els enllaços amb aquestes -i d’altres- crítiques i articles, també anant a Vull llegir la resta de l’article.

FOTO © BNC Els condemnats, d’Isaki Lacuesta

Altres veus: “Els condemnats”, d’Isaki Lacuesta

***

CRÍTIQUES.

Imma Merino (El Punt): Variacions sobre el traïdor i l’heroi.

Carlos Losilla (Avui): La vida sempre mana.

Quim Casas (El Periódico): Les restes de la memòria.

Lluís Bonet Mojica (Time Out Barcelona): Los condenados.

***

ESTRENES.

Isaki Lacuesta: “Potser confio massa en un espectador actiu” (Xavier Roca, Avui).

Isaki Lacuesta: «Tot acte passat comporta conseqüències» (Nando Salvà, El Periódico).

Quan el passat remou el present (Imma Merino i Jordi Camps i Linnell, El Punt).

El dolor de la filla del desaparegut (Imma Merino, El Punt).

El preu de la lluita armada -sense enllaç- (Marta Salicrú, Time Out Barcelona).

«Los condenados», d´Isaki Lacuesta, arriba avui als cinemes (Diari de Girona).

Isaki Lacuesta revisa la lluita armada i fosses comunes a ´Los Condenados´ (Diari de Girona).

Arriba als cinemes la nova pel·lícula d’Isaki Lacuesta (Cultura21.cat).

Los condenados (Cine.cat).

***

ALTRES ARTICLES.

Els pendents de la història. Àngel Quintana (El Punt): La gran força, però, d’aquest relat articulat de forma el·líptica, radica en la mirada que el mateix Isaki Lacuesta, com a fill d’una generació que no va viure les velles batalles, dirigeix cap al món de la vella esquerra.

En constant procés de creació -sense enllaç-. Imma Merino (Presència, núm. 1961). Gran entrevista a Isaki Lacuesta, autor d’ Els condemnats.

Desencantat. Juan Silenci (comentari que un lector ha penjat, sobre aquest film, en un altre apunt del blog)

***

Cròniques, articles i notícies a la nostra premsa sobre “Els condemnats”, d’Isaki Lacuesta, a Sant sebastià 2009 -atenció: els enllaços s’obren a la mateixa pàgina-

Campanella i Dumont, favorits a la Kontxa. Imma Merino (El Punt, 26.09.2009) parla d’ Els condemnats (Lacuesta), Vinc de Busan (Jeon Soon-il) i fa un primer balanç d’aquesta 57a edició del certamen.

Lacuesta i la lluita armada. Xavier Roca (Avui, 26.09.2009) parla d’ Els condemnats (Lacuesta).

Isaki Lacuesta firma un «relat moral» sobre els guerrillers. Olga Pereda i Nando Salvà (El Periódico, 26.09.2009) parlen d’ Els condemnats (Lacuesta), Vinc de Busan (Jeon Soon-il) i fan un certa balanç de la 57a edició del Festival.

Lacuesta estrena el seu primer film de ficció a Sant Sebastià (Diari de Girona): Els condemnats (Lacuesta) i pronòstics de palmarès.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!