Club 7 Cinema

“Dialogant amb la vida” / “Dialogando con la vida” / “Winter Boy” / “Le lycéen”, de Christophe Honoré, s’ha estrenat a casa nostra després de passar a la tardor pel Festival de Sant Sebastià, on l’actor Paul Kircher s’endugué el Premi a la Millor Interpretació, i, aquesta primavera, pel BCN-Fest.

Sinopsi: Als 17 anys, en Lucas veu com la seva adolescència s’esmicola en un tres i no res. Sent que la seva vida és una bèstia salvatge que ha de domar. Entre un germà establert a París i una mare amb qui ara viu sol, en Lucas es veurà obligat a lluitar per reconquerir l’esperança i l’amor.

Intèrprets: Paul Kircher, Vincent Lacoste, Juliette Binoche, Xavier Giannoli, Christophe Honoré.

Article d’Imma Merino al ‘Full de sala del Cinema Truffaut’: El registre d’una fascinació. (..) amb la mort del pare, el desconcert propi de l’adolescència s’agreuja en el cas de Lucas, que a la vegada conserva el desig d’experimentar associat a la seva etapa vital: tot ell és un caos anímic, una alternança d’estats emocionals, una fugida cap endavant en un moment iniciàtic que passa per la descoberta sexual, una manera tant intensa com fugaç i potser inconsistent de viure-ho tot. Com és propi del seu director, (..) hi ha una pulsió romàntica d’amor i de mort. (..) Juliette Binoche sembla assumir la mare de tots dos {fills] amb la consciència que la mirada del director està concentrada en el seu jove protagonista. Hi ha pel·lícules, com ara aquesta, que fan dubtar de si el director creu que ha trobat l’actor ideal per encarnar un personatge o si aquest es converteix en un pretext per filmar a qui el representa. D’aquí, a vegades pot fer la impressió que a Honoré l’importa més allò que pot capturar de Paul Kircher (com es mou el seu cos i tot allò que fa mentre interpreta un personatge) que el desenvolupament dramàtic de Lucas dins del relat. Tanmateix, aquesta actitud fascinada d’Honoré per Paul Kircher pot suposar, encara que sigui d’una manera inconscient, una acceptació del fet que un cos real s’ha interposat entre el creador i la seva “criatura” (..) És així que potser el volia per encarnar un personatge, però, fascinat davant de l’actor, Honoré deixa el testimoni dels gestos, de la veu, de l’ésser físic (i potser d’alguna cosa més enllà del visible) de Paul Kircher en un moment de la seva vida que va coincidir amb el del rodatge.

Crítica de María Adell Carmona, al diari ‘Ara’: ‘Dialogant amb la vida’: retrat d’un adolescent (amb mare al fons). Hi ha alguna cosa al cinema de Christophe Honoré que encaixa a la perfecció en l’entotsolament i l’afectació que solen caracteritzar l’adolescència. La filmografia de l’autor francès (..) ha estat en general caracteritzada per un amanerament que sembla anar com l’anell al dit als rampells sentimentals i les emocions a flor de pell característiques d’aquesta confusa, apassionant, etapa vital. (..)  Permet a Honoré compondre un melodrama contingut narrat en una primera persona (de vegades, massa) lírica que, en el tram final, es revela com una reivindicativa defensa d’un model ampli i alternatiu de família. Honoré es guarda per al desenllaç un as a la màniga (..) que converteix un desigual drama d’adolescència en un relat, a estones emocionant, sobre la filiació i l’herència familiar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!